La reforma de les pensions de viduïtat i orfandat es perfila com un dels assumptes de l'agenda de la Comissió del Pacte de Toledo que des de 2016 avaluarà els resultats dels canvis incorporats des de 2011 al sistema públic. Allà es discutirà també quines altres mesures poden reforçar la sostenibilitat de les pensions. Amb la Seguretat Social en «números vermells», entre els partits i els sindicats està guanyant força la idea de treure les prestacions de viduïtat del finançament contributiu (amb càrrec a cotitzacions socials) i pagar-les a través dels impostos. Aquesta decisió podria anar acompanyada d'altres reformes que respectarien els drets dels beneficiaris actuals, però que podrien modificar de manera substancial l'accés a la prestació per a les generacions futures.

A Girona hi ha gairebé 37.000 vidus que perceben una prestació contributiva, més del 90% són dones. La pensió mitjana que reben se situa en poc més de 560 euros, una les més baixes de l'Estat: només hi ha set províncies on els vidus cobrin menys.

Els ingressos

Entre els economistes és generalitzada l'opinió que el govern i el poder legislatiu resultant del 20 de desembre hauran de plantejar-se una nova reforma de les pensions. I hi ha un cert grau de consens entre partits i agents socials en què els possibles canvis s'han de centrar més en els ingressos que en les despeses. Empeny en aquesta direcció el comportament recent dels comptes de la Seguretat Social, que enguany camina cap a un dèficit al voltant de l'1,5% del PIB (uns 15.000 milions). És un desfasament resultant d'unes despeses que creixen més intensament que les cotitzacions, llastades, opina una corrent dominant d'experts, pels ajustos salarials, la precarietat de l'ocupació i les bonificacions per estimular la recuperació. En aquest context, s'ha esbossat la idea de deixar de finançar amb cotitzacions els 21.000 milions que suposen les pensions de les vídues i carregar-los sobre altres ingressos tributaris de l'Estat.

Amb impostos

Tomás Burgos, secretari d'Estat de Seguretat Social, va reconèixer a l'agost que el Govern s'està plantejant treure les pensions de viduïtat del sistema contributiu. Les reaccions polítiques i sindicals han estat dispars (el PSOE i UGT ho han criticat i CCOO ho ha avalat), però hi ha entesa sobre la conveniència d'obrir un debat que el PP ja ha ficat en els Pressupostos Generals de l'Estat en contemplar la possibilitat de sufragar amb els tributs part de les prestacions que ara es paguen amb cotitzacions. La tesi és que alliberar el sistema dels 21.000 milions anuals que suposa pagar a vídues suposaria un gran alleujament per a la Seguretat Social. Però aquest raonament omet que el problema financer no faria una altra cosa que reaparèixer en un lloc diferent de les arques públiques. L'economista José Antonio Herce, especialista en pensions del servei d'estudis del BBVA, el retrata així: «S'està parlant de munyir els Pressupostos, però sense pensar en les derivades que té. D'on es vol treure els diners alhora que es volen reduir els impostos? Tot just ens arriba per pagar la sanitat, l'educació o les prestacions d'atur, i a Europa ens estan recordant que incomplirem el dèficit; tenim problemes per unes dècimes i es planteja desemborsar 21.000 milions, que són dos punts del PIB». El Govern no ha dit de quins tributs sortirien els diners i el PSOE va deixar caure la possibilitat de crear-ne un de nou.

Reforma de «mil parells de nassos»

Quin impacte tindria per als beneficiaris que les pensions de viduïtat perdessin el seu caràcter contributiu? Amb les eleccions a l'horitzó, ni el Govern ni l'oposició han entrat per ara en un assumpte que pot tenir aspectes molt impopulars. Però els experts preveuen que les reformes conduiran a una revisió general d'aquesta prestació com ja ha passat a altres països europeus.

Segons aquestes explicacions, l'opció més versemblant és que, respectant els drets reconeguts als actuals beneficiaris, les pensions de viduïtat del futur deixin de calcular-se com a percentatge de la base de cotització del mort (52% ara amb caràcter general) i també que es revisi la seva compatibilitat amb el cobrament d'altres pensions (jubilació i incapacitat) o amb rendes del treball. «Les pensions de viduïtat necessiten una reforma de mil parells

de nassos», diu Herce, partidari de «reformular» les prestacions considerant que els canvis socials de les últimes dècades, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, posen en qüestió la naturalesa amb la qual es va crear i es manté la pensió de viduïtat: evitar la desprotecció familiar si el mort era l'únic o el principal generador de rendes.

Sota els governs de Zapatero i de Rajoy, la Seguretat Social va encarregar estudis sobre la reforma de les pensions de viduïtat que després van quedar en un calaix. La idea que comparteix un sector de tècnics de la pròpia institució és la transformació gradual de la pensió de viduïtat en una prestació assistencial dirigida a cobrir situacions de necessitat. Altres es mostren favorables a actuar ja sobre els «problemes d'equitat» de la pensió, suprimint-la per a aquells vidus i vídues que treballen i tenen salaris elevats (ara la pensió és compatible amb qualsevol nivell salarial) o pensions de jubilació altes (es poden cobrar pels dos costats fins arribar al límit de la pensió màxima, 2.567 euros aquest any). Aquesta proposta, compartida pel PSOE, implicaria elevar alhora els ingressos dels que viuen només de pensions de viduïtat modestes.