Girona és la tercera capital de província de tot l'Estat on més car resulta fer la compra. De mitjana, costa un 23% més que en l'establiment més barat d'Espanya, l'Alcampo de Vigo. Només a Pamplona (+25%) i Barcelona (24%) se superen els preus mitjans de Girona.
Pel que fa a les cadenes, Mercadona i Carrefour de l'avinguda de França són els supermercats més econòmics de l'àrea urbana de Girona. Els seus preus són un 10% inferiors als de la mtijana, però un 13% superiors al supermercat més barat de l'Estat. A l'altre extrem, els establiments més cars són de les cadenes Valvi i Spar, amb uns preus més d'un 20% superiors als del Mercadona i Carrefour.
Els preus a Girona i la seva àrea urbana
En àmbit estatal, per primera vegada des que va començar la crisi, aquest any 2015 les famílies han deixat de reduir la despesa en la cistella de la compra i poden estalviar a més, depenent de l'establiment en el qual comprin, una mitjana de 822,8 euros anuals.
No obstant això, aquest estalvi és cent euros menor que el que podien aconseguir en 2014 ja que la majoria de les principals cadenes han augmentat els seus preus.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi anual de supermercats realitzat per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en el qual es determina el nivell de preus dels diferents establiments comercials perquè els consumidors puguin comparar i estalviar en la cistella de la compra.
«Les famílies ja estan notant que la crisi s'està allunyant. És el primer any des de 2008 en el qual no ha baixat la despesa en la cistella de la compra», va assegurar Ileana Izverniceanu, directora de Relacions Institucionals de l'OCU.
La portaveu de l'OCU va ressaltar que no s'hagi reduït la despesa mitjana, que és d'uns 6.138 euros a l'any, perquè «la crisi va assotar tan fort a les famílies que, fins i tot van deixar de comprar els productes bàsics imprescindibles».
Però l'estalvi ha baixat un 11,4 %, principalment perquè en la majoria de les principals cadenes han augmentat els seus preus, encara que de forma moderada. Aquesta situació ha fet disminuir les diferències entre establiments.
El cost de la «cistella tipus» -formada per 150 productes capdavanters en el segment de frescs, envasats, higiene i drogueria- s'ha mantingut. No obstant això, el cost de la cistella econòmica -la que sol coincidir amb la marca de distribuïdor o blanca- ha baixat en la majoria de les cadenes.
Múrcia i Galícia són les comunitats autònomes més barates, mentre que Navarra, Catalunya, País Basc i les illes Balears són les més cares.
