El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha comunicat al Consell del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya que no disposa de més diners per pagar medicaments fins que no arribi alguna aportació extraordinària. A partir de la setmana vinent, el CatSalut incrementarà el deute amb les farmàcies catalanes en més de 330 milions d'euros, mentre que l'impagament amb el Col·legi de Farmacèutics de Girona pujarà a més de 30 milions d'euros.

Fins ara, l'administració catalana pagava amb 90 dies de retard respecte a la data de factura, amb aquest nou agreujament, però, els apotecaris no cobraran els medicaments, que han dispensat fins a quatre mesos després. L'agreujament es produeix perquè, segons ha comunicat la Generalitat als farmacèutics, «es van acabar els fons per pagar els medicaments i no es podrà pagar cap factura més fins a l'arribada de fons de finançament extraordinaris», explica Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

Dalmases revela que «la solució que apunten des del Govern arribaria amb l'habilitació d'un FLA extraordinari per poder fer front al deute». Aquest fons està pendent d'aprovació per part de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.

De moment no cobraran cap factura ni a final de mes, que era quan feien el pagament amb l'actual retard, ni el pròxim 5 de novembre, data que marca el concert per al pagament de les factures, amb 35 dies de marge respecte a la data de la facturació.

Els farmacèutics, però, garanteixen que l'impagament no afectarà el subministrament de medicaments als ciutadans.

«Cada cop que dispensem un medicament estem fent créixer el deute», lamenta el farmacèutic banyolí Esteve Alsius, que és el vicepresident de l'Associació Gironina Farmacèutica Empresarial. «Dispensem un bé social que està protegit per la Constitució, però en canvi cobrem com un simple proveïdor de l'administració», afirma, i es queixa que, per poder seguir venent fàrmacs, l'estructura empresarial s'ha de mantenir.

«La situació genera una paradoxa: per poder continuar dispensant medicaments, és el farmacèutic qui s'ha d'endeutar, pagant ell mateix els interessos bancaris d'un deute que en realitat correspon a l'administració. Alhora, ens obliguen a tributar puntualment l'IRPF d'unes quantitats que en realitat no hem cobrat», continua Alsius. «Sous, pagues extra, seguretat social, autònoms... per continuar-ho pagant has de fer pòlisses o crèdits, responent si cal amb el teu patrimoni personal», continua.

«Els farmacèutics estem al mig d'una disputa política i els que en sortirem malparats serem nosaltres, mentre que els governants tornen a casa i cobren regularment a final de mes», conclou.

Del mateix parer és el farmacèutic Carlos Conejero, de Girona, que assegura que «l'anunci era previsible, perquè la situació s'ha anat degradant» i que es tracta «d'un problema fictici que s'ha anat crispant».

«Cal buscar respostes de per què un servei públic s'ha deixat arribar a aquests extrems quan en altres llocs s'ha solucionat, diu. «L'administració hauria de tenir una responsabilitat més profunda que anar posant pegats. Si el model no és l'adequat, intentem negociar per redreçar-lo entre tots; cal que l'administració parli amb el sector per buscar una sortida i que no sempre hi perdem els mateixos», declara.