"No era bonança, eren excessos", afirma vostè.
L'entrada d'Espanya a l'euro va portar una caiguda brutal dels tipus d'interès -quan vaig comprar el meu pis, el 1995, estaven al 16% -, una enorme entrada de capitals forans, i els bancs van donar molt més crèdit per compensar la caiguda de tipus, així va venir la bombolla.
Assumeix l'error de no haver vist venir la crisi?
L'assumeixo i espero que l'assumeixi tothom, perquè ningú la va veure venir: ni organismes internacionals, ni serveis d'estudis del sector privat, ni responsables públics, ni les grans empreses, que no només van seguir fent grans operacions de compra d'altres empreses sinó que les van augmentar.
Però als anys noranta ja es pronosticava que el Govern rebria una herència enverinada.
En el programa electoral socialista del 2004 ja es parlava de la bombolla immobiliària, de l'endeutament i del model productiu. "Estem vivint del futur", dèiem. Però en arribar al govern no es va abordar, i tampoc des de l'oficina vam posar especial èmfasi a intentar frenar la bombolla, perquè no hi havia manera de punxar-la.
Podien haver eliminat la desgravació a la compra d'habitatge i fomentar el lloguer. I el Banc d'Espanya, apujar els tipus d'interès.
El Banc d'Espanya no podia apujar els tipus, que hauria estat la forma de punxar la bombolla, perquè els fixa el Banc Central Europeu. Aquest és el problema, que vam entrar a l'euro sense instruments per poder reaccionar davant d'una bombolla. Sempre es va parlar dels riscos d'entrar en l'euro en el cas que les coses anessin malament -no poder devaluar la moneda- i no es va parlar mai del fet que les coses ens anessin excessivament bé, com va passar, i això explica que no hi hagués gairebé marge de maniobra. Tot i això, la principal responsabilitat és del govern del PP, per la llei del sòl i per la llei financera del 2002 que va estimular que les caixes d'estalvi creixessin i es posessin a donar una pila de crèdits.
Zapatero deia que teníem el millor sistema bancari.
Perquè era la informació que li donava el Banc d'Espanya.
Amb Miguel Ángel Fernández Ordóñez (PSOE) al capdavant.
A Fernández Ordóñez se'l pot criticar per la gestió de la crisi, però no per la bombolla. A una persona que arriba el 2006 atribuir-li una bombolla que es comença a formar el 1998 i esclata el 2008...
Entre el 2006 i el 2008 no hi havia manera de punxar-la?
Era impossible, arribàvem tard. Què es podia fer? Els crèdits ja estaven concedits i els projectes, construïts o en via de construcció. El problema és que no vam agafar a temps la bombolla.
Espanya tenia més bitllets de 500 euros que cap altre país.
Vam arribar a tenir 58.000 milions en bitllets de 500 per l'economia submergida al mitjó, enterrats, sense produir. Un malbaratament: no oblidem que Espanya va haver de demanar un rescat de 40.000 milions per salvar els bancs, o sigui que això que no hi havia diners...
Va escriure aquest llibre perquè l'error no es repeteixi, afirma.
Ni aquí ni en altres països. Penso en Cuba, per exemple, que va rebre una gran allau de capitals i corre el risc que en el futur es formi una bombolla immensa, i s'ha de vacunar contra una falsa bonança i els seus excessos.
Una oficina d'alerta i un fons per als temps de vaques magres?
Ja ho va fer Zapatero. És l'únic govern de la democràcia que va tenir superàvit i va reduir el deute. L'oficina d'alerta hauria de ser el Banc d'Espanya, però no es pot encarregar a una institució que mai va reconèixer els riscos acumulats i no va veure el que passava. Que sigui una oficina independent i estigui al Parlament.
Zapatero negava la crisi contra el criteri de Solbes?
Aquesta és la història de Solbes. És a les hemeroteques que va ser l'últim dels últims a reconèixer la crisi. El 2008 vaig dir en un acte públic que estàvem en recessió i l'endemà ell em va contradir.
L'últim va ser Zapatero.
Perquè Zapatero ha de fer cas al seu ministre d'Economia.
I els seus assessors?
També l'han d'alertar. Jo vaig marxar de l'oficina el 2006.
Les reformes de Rajoy?
La nostra reforma de les pensions va ser millor: és més just retardar l'edat de jubilació que retallar la pensió real, que no és una solució, s'estan pagant amb el fons de reserva que va deixar Zapatero. Es necessita una altra reforma. Va intentar fer coses a la reforma laboral però falla, continua la temporalitat.
Un contracte únic?
Per a nous contractes; no es poden encadenar els temporals.
Corrupció, frau fiscal ...
La corrupció és conseqüència de la falsa bonança de l'"Espanya va bé" d'Aznar, de la gran bombolla. Tota la corrupció política i empresarial ve d'aquí.
Encara porta escorta i cotxe?
No, al cap de dos anys es va acabar.
Assessora Pedro Sánchez?
Quan m'ho demana. Ara el seu assessor econòmic és Jordi Sevilla, però sap que em té a la seva disposició, com a amic i militant.
Zapatero i Sánchez van presentar el seu llibre. Hi va haver sintonia?
No veig aquesta falta de sintonia.
Pioner a anar sense corbata.
Ara és habitual, al Congrés i a les televisions. Cal trencar motlles, som un país molt conservador en la vestimenta. La següent batalla serà defensar el calçat còmode per poder caminar i anar en bicicleta; és el més sa.
Li van sobrar bombetes de baix consum del seu repartiment?
En vam repartir 14 milions, un èxit, i els pocs milers que van sobrar van ser per a presons i hospitals.
I com va el submarinisme?
Fa dos anys que no el practico per problemes d'esquena.
