Els preus baixos actuals del petroli, accentuats en els últims dies per la falta d'acord en la reunió de l'OPEP, podrien estendre's fins a 2018, segons els analistes del sector.

El fet que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) no posés topall a la quota de producció dels seus membres en la reunió del divendres, amb el que es manté en 30 milions de barrils al dia (mbd) amb opció a pujar, ha enfonsat el valor del cru a nivells inèdits en més de sis anys.

El barril de petroli Brent, de referència a Europa, ha perdut més de la meitat del seu valor en els últims dotze mesos i actualment cotitza per sota dels 42 dòlars.

La tendència a la baixa persistirà, excepte imprevists -com nous conflictes bèl·lics-, «almenys un parell d'anys més, fins a 2018», va dir el director de demanda de petroli de la consultora FGE, Cuneyt Kazokoglu.

«La reunió de l'OPEP -en què, per primera vegada des de 2011, no es va posar un sostre a la producció-, indica que es vol deixar marge per a membres com Iran, Indonèsia, l'Iraq o fins i tot en el futur Líbia», va afirmar.

Malgrat l'oposició de països com Veneçuela o Algèria, que voldrien veure una retallada de la producció que impulsés a l'alça els preus, Kazokoglu adverteix que «no s'espera que aquests pugin en les condicions actuals».

En la línia d'altres consultores, FGE vaticina que els preus del petroli oscil·laran entre 40 i 45 dòlars el barril en el primer semestre de 2016, la qual cosa, encara que beneficia als consumidors pel baix cost del combustible i l'energia, afectarà als països productors i per tant a l'economia global.

El director d'energia global de l'Escola de Negocis de la Universitat de Warwick, David Elmes, coincideix que els baixos preus perduraran «segurament un parell d'anys» perquè «no s'esperen intervencions significatives al mercat».

«En no intervenir l'OPEP, com feia fins ara, no hi ha una gestió activa», afirma l'expert, que avisa que l'actual situació de «incertesa» seguirà pesant sobre el preu.

Productors de petroli barat com Aràbia Saudita, principal exportador de l'OPEP, volen conservar la seva quota de mercat -per exemple, davant del més car petroli de lutita, del que és pioner Estats Units-, per la qual cosa no els interessa pujar el preu, contra l'opinió de països com Veneçuela, on l'extracció de cru és més costosa i per tant la depreciació els perjudica.

No obstant, segons Elmes, la pròpia Aràbia Saudita «ha donat senyals que comença a preocupar-li» la seva situació d'ingressos -per exemple, ha fet canvis en el seu sistema fiscal-, ja que podria soscavar les necessàries inversions en infraestructures.

En el seu últim informe anual, presentat a Londres el passat 10 de novembre, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) es va plantejar un escenari de preus relativament baixos fins al 2020. D'una banda, va alertar l'organisme, això augmentaria la dependència de «un petit nombre de països del Golf», però, per una altra -va dir-, davant la falta de rendiment del sector del petroli, podria servir per «transvasar la inversió» a mesures d'eficiència energètica i fonts d'energia renovables.