El Congrés d'EUA va aconseguir a última hora i de manera inesperada tirar endavant un dels principals reclams del Fons Monetari Internacional (FMI), la reforma del sistema de quotes per atorgar major pes polític a les economies emergents en la institució financera internacional.
Des del 2012, la directora del Fons, Christine Lagarde, no havia deixat passar l'oportunitat d'instar primer i criticar després a EUA, pel seu retard de cara a la proposta de reforma interna de l'organisme per reflectir l'ascens de potències emergents com Xina, l'Índia o Brasil en l'economia global.
Aquests països, centrats entorn del grup dels BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica), van elevar el to de les seves queixes a Washington per la seva incapacitat per ratificar una reforma de la qual EUA havia estat impulsor.
De fet, en els últims dos anys i davant la paràlisi, els emergents van decidir llançar diverses institucions alternatives al FMI o el Banc Mundial, com el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures (BAII), impulsat per Pequín; i el Nou Banc de Desenvolupament i el Fons de Reserves dels BRICS.
En la reunió del G20 a Turquia al novembre, els governants dels BRICS van expressar de nou la seva "profunda decepció" per la falta de progressos.
Per això va ser una sorpresa quan el divendres 18 de desembre, el mateix dia que sortien de vacances nadalenques, els congressistes nord-americans van aprovar un gran paquet pressupostari per a l'any fiscal 2016 per 1,15 bilions, entre les provisions dels quals van incloure el sorprenent llum verd a la reforma del FMI.
