Madrid va reforçar el seu lideratge econòmic a l'Estat durant la crisi

L'economia catalana cau un 8,6% entre 2008 i 2013, el doble que el descens de la capital espanyola

28.12.2015 | 07:07

Els indicadors econòmics dels darrers trimestres a Catalunya ofereixen dades per a l'optimisme: un creixement vigorós del PIB, una important evolució a l'alça de les inversions estrangeres, nous rècords exportadors i la recuperació de la inversió industrial interna. No obstant, si fem un cop d'ull enrere i analitzem els anys més durs de la recent crisi econòmica, ens adonarem que Catalunya s'ha comportat pitjor que la mitjana estatal. Entre 2008 i 2013, el PIB català va caure un 8,6%, el doble que el de Madrid (-4,3%). De fet, la capital de l'Estat -on es concentren la majoria de seus de les grans multinacionals i l'administració de l'Estat- és el territori que millor ha passat els anys de crisi, el que ha contribuït a reforçar el seu lideratge econòmic.
Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística publicades aquesta setmana constaten que el conjunt de l'Estat avança a dues velocitats. Respecte al PIB per càpita, Madrid, País Basc i Navarra es destaquen per sobre de la resta, mentre que a nivell de creixement econòmic, en els darrers mesos cal destacar, a més de la capital de l'Estat els territoris de l'arc mediterrani.
Madrid va registrar l'any 2014 el PIB nominal per càpita més alt, de 30.755 euros per habitant, seguida de País Basc (29.277 euros) i Navarra (27.709 euros). Una mica més despenjada, i ja per sota la mitjana de la Unió Europea, queda Catalunya (26.624 euros).
En l'extrem oposat, les comunitats autònomes amb menor PIB per càpita van ser Extremadura, amb 15.457 euros per habitant, Andalusia (16.577), a més de la ciutat autònoma de Melilla (16.726).
La mitjana espanyola es va situar en 22.412 euros i la de la Unió Europea en 27.400 euros per habitant.
En termes relatius, el PIB per càpita de Madrid va ser un 37,2 % superior a la mitjana estatal l'any 2014, el del País Basc un 30,6%, el de Navarra un 23,6% i el de Catalunya un 18,8%.
En l'extrem oposat, el PIB per habitant d'Extremadura es va situar un 31,0 % per sota del registre nacional, seguida d'Andalusia, amb un 26,0.
Les comunitats que van tenir un major creixement del PIB en termes de volum en 2014 van ser La Rioja (2,0 %), la Comunitat Valenciana (1,9) i Múrcia (1,8), segons les últimes dades de la Comptabilitat Regional.
L'INE assenyala que el 2014 va haver-hi un creixement de l'1,4 per cent del PIB espanyol, superat, a més de per les tres autonomies esmentades, per Canàries, Catalunya, Madrid i Navarra i igualada per Aragó.
Els territoris que van obtenir registres més baixos en termes de variació van ser Castella-la Manxa (0,3 %), Galícia (0,4 %) i Astúries.
L'INE compara les dades del PIB de 2014 amb els de 2010 i resulta que en tots ha descendit, més a Astúries (2,2) i Cantàbria (2,0) enfront dels minvaments menors de Balears (0,4) i Canàries (0,5).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema