L'or negre ja no llueix tant. El preu del barril de referència de l'Organització de Països Productors de Petroli (OPEP), integrada per 12 països de l'Orient Mitjà i l'Àfrica més Veneçuela, va perdre dimecres la quota dels 30 dòlars per primera vegada des de l'abril de 2004, fa més de dotze anys. Es comercialitzava, segons dades dels productors, a 29,71 dòlars, un 4,8% menys que el dia anterior. El van seguien d'aprop en aquesta davallada de preus, el barril Brent, el de referència a Europa, que ahir va perdre un 6% més i arribava a valer menys de 33 dòlars (acumula una depreciació del 64% en poc més d'un any i mig). Tampoc no els van massa bé les coses als productors nord-americans i el petroli de Texas (WTI) per a ser entregat el febrer encetava la jornada d'ahir amb una baixada del preu del 3,3%. D'aquesta manera, el barril s'arribava a pagar en algun moment de la jornda a 32,84 dòlars.
Un cúmul de factors
Les profundes tensions entre l'Iran i l'Aràbia Saudita, provocades per l'execució del clergue reformista xiïta Nimr al Nimr, dificulten un acord al si de l'OPEP per restringir la producció de cru i possibilitar, així, una remuntada dels preus (ambdós països són membres amb un gran pes específic dins de l'organització).
En aquest context, l'Iran té previst col·locar el seu petroli als mercats després que s'hagin aixecat les sancions internacionals al seu programa nuclear i això no farà altra cosa que incrementar encara més el subministrament d'aquesta matèria primera a nivell mundial. Tampoc contribueix a un hipotètic canvi de tendència en la cotització del barril l'increment inesperat de les reserves dels Estats Units de productes derivats dels hidrocarbus.
Veus optimistes
Si a tot això li sumem la inestabilitat econòmica que viu la Xina des que ha començat l'any, les perspectives per als productors semblen, irònicament, força negres.
No obstant això, hi ha veus del sector que confien en un augment de la cotització del preu del cru, tard o d'hora. És el cas de la companyia noruega Statoil, una de les més grans d'Europa, que pronostica un canvi de tendència a mitjà termini tot i admetre les dificultats de predir quin serà el comportament dels moviments de petroli a curt termini.
