El TSJC considera un accident laboral el suïcidi d'un treballador expedientat

El treballador es va suïcidar a l'abril del 2011 llançant-se a la via del metro a Barcelona

11.01.2016 | 17:30

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat com a accident laboral el suïcidi d'un empleat de l'antiga Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) que es va llevar la vida després que l'entitat bancària li obrís un expedient disciplinari per revelació de secrets.

En la seva sentència, la sala social del TSJC ha desestimat els recursos de Mútua Asepeyo i Banc de Sabadell (Vallès Occidental) -al qual actualment pertany la CAM- i ha confirmat una sentència de primera instància que va elevar les prestacions de viduïtat i orfenesa de la família de l'empleat mort, com a víctima d'un accident laboral.

El treballador, la família del qual ha estat representada pel bufet Col·lectiu Ronda, es va suïcidar a l'abril del 2011 llançant-se a la via del metro a Barcelona, poc després que la CAM li obrís un expedient disciplinari per filtrar a un client un informe de solvència d'una tercera persona.

Segons manté la sentència, quan l'empleat bancari va acabar amb la seva vida, després de 22 anys d'antiguitat a l'empresa, no patia cap patologia psíquica i el 29 de març del 2011, amb prou feines dies abans de suïcidar-se, havia estat felicitat pel director de recursos humans de l'entitat per haver assolit els objectius fixats per al 2010.

El 4 d'abril del 2011, la direcció de l'entitat bancària va obrir un expedient disciplinari al mort, per facilitar un informe de solvència a un client bancari, cosa que va motivar que aquest lliurés un document a la direcció en el qual reconeixia el seu error i es mostrava penedit.

L'expedient obert per l'entitat bancària va seguir el seu curs i, el matí en què va acabar suïcidant-se, el mort va acudir a un advocat que li va advertir que els fets que se li imputaven tenien la qualificació de molt greus i que podien comportar el seu acomiadament.

Després de l'entrevista amb l'advocat, afegeix la sentència, l'empleat bancari va expressar la seva preocupació a un company d'oficina i al propi director, que davant el seu estat d'angoixa va fer gestions amb el propòsit d'accelerar la resposta de l'expedient disciplinari obert, cosa que no va evitar que l'home acabés traient-se la vida a les 19.00 hores d'aquell mateix dia.

La sentència creu provat que el mort estava angoixat pel seu expedient, especialment els dies previs al seu suïcidi, atès que era una persona "molt responsable, que es preocupava per tot i anava més enllà de les seves estrictes obligacions professionals".

L'expedient es va acabar resolent uns dies després de la mort de l'empleat, amb una amonestació per escrit per faltes molt greus constitutives de transgressió de la bona fe contractual.

Per al tribunal, "no hi ha dubte" que l'expedient obert a l'empleat de banca li va provocar en pocs dies "un greu trastorn i un grau d'angoixa tal davant la plausible situació de pèrdua laboral que se li acostava".

La sentència sosté que no existeixen "d'altres factors personals aliens al seu àmbit laboral" que poguessin haver contribuït al fet que el treballador es tragués la vida ni consten "antecedents psicològics que permetin donar una altra explicació al que ha passat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema