La construcció a les comarques gironines comença a fer el tomb. La contractació d'habitatges nous a la demarcació ?és a dir, aquelles obres que es preveuen engegar- ha deixat enrere els números negatius i ha pujat per primer cop d'ençà que va començar la crisi. Segons recull l'estadística que periòdicament elabora el Col·legi d'Aparelladors, l'any passat es van contractar 741 nous habitatges a les comarques gironines (un 61% més que el 2014, quan van ser-ne 460).

El president del col·legi, Joaquim Romans, assegura que això dóna "expectatives" de feina al sector, perquè es tracta d'obres que es faran en els propers dos anys. D'altra banda, l'any passat a les comarques gironines van acabar-se 666 habitatges. La majoria, cases unifamiliars situades al Gironès i a les zones de costa. Canvi de tendència (tímid encara, però canvi en definitiva) a la construcció de les comarques gironines. Per primer cop d'ençà del 2007, la contractació de nous habitatges ha abandonat els números negatius i ha començat a créixer. L'any passat, els aparelladors i arquitectes tècnics van demanar visats per poder engegar 741 obres a la demarcació. Una xifra que suposa un augment d'un 61% respecte el 2014, quan van ser-ne 460.El percentatge pot semblar cridaner, però en realitat no fa més que reflexar que el sector havia tocat fons, perquè es venia de números molt baixos.

De fet, com explica Romans, es calcula que en una situació d'estabilitat, el mercat tindria capacitat per absorbir uns 4.000 habitatges nous cada any. Però el president ja admet que encara haurà de passar temps abans no s'hi pugui arribar, perquè durant els anys dels "disbarats" i del 'boom immobiliari", a la demarcació es van arribar a aixecar fins a més de 20.000 habitatges nous.Sigui com sigui, però, Romans sí que avança que l'increment de contractacions que s'ha viscut aquest 2015 dóna "expectatives" de feina al sector. "S'ha de tenir en compte que la contractació és un requisit previ per poder obtenir la llicència d'obres; per tant, l'augment d'aquest 2015 assegura que hi haurà feina fins al 2017, perquè un habitatge triga entre dotze i 24 mesos d'ençà que comença a aixecar-se fins que s'acaba del tot", indica el president.

A més, Romans també creu que, a diferència d'anys anteriors, en què molts promotors optaven per renunciar a obres contractades per la impossibilitat de tirar-les endavant, ara això ja no passarà. "Ja no hi ha aquella bogeria d'abans, que van deixar-nos solars buits i esquelets d'edificis a mig fer; ara, els habitatges que es contracten són obres que es portaran a terme", precisa.Cases unifamiliars, d'estrangers i a la costaAl costat de les contractacions, l'estadística dels aparelladors també dóna dades sobre les obres que es van acabar al llarg del 2015. En concret, durant l'any passat a la demarcació es van enllestir 666 habitatges nous (una xifra similar al 2014, quan van ser-ne 674). Joaquim Romans ha explicat que, com ja ve passant en anys anteriors, més de la meitat d'aquestes obres (en concret, el 54%) són cases unifamiliars.

És a dir, que la majoria les han impulsades particulars. "L'autopromoció continua tenint un pes important a la demarcació; i dins d'aquesta, cal destacar les obres que porten a terme els estrangers, que se solen construir habitatges a les zones de costa", ha indicat Romans.De fet, un cop d'ull a les dades ja deixa clara aquesta tendència. Tres de cada quatre habitatges que es van enllestir durant el 2015 es trobaven en municipis de la Costa Brava o bé al Gironès.

En concret, un 23% a l'Alt Empordà; un 18%, al Baix Empordà; un 17%, al Gironès i un 16%, a la Selva. La rehabilitació, en alçaPer últim, l'estadística també recull com, al costat de les noves promocions d'obra nova, la rehabilitació és una altra tipologia que ha anat a l'alça durant aquest 2015. En concret, a les comarques gironines s'han contractat 866 obres (davant les 420 del 2014) i se n'han acabades 658 (davant les 341 del 2014). Dins aquest global, s'hi inclouen des de reformes integrals (és a dir, aquelles on pràcticament només es manté la façana) fins a d'altres més menors (com ara de cuines o banys).

El president del Col·legi d'Aparelladors, però, s'ha volgut mostrar caut de cara al futur. "Si res no s'espatlla, tot indica que la construcció es va incentivant lleugerament a les comarques gironines", ha dit. Ara bé, Romans també ha volgut deixar clar que, perquè la situació millori, hi ha tres factors en joc que s'han d'alinear. "Primer cal una millora de l'economia; després, que la demografia no s'estanqui i, finalment, veure si la societat concep l'habitatge com una inversió, una il·lusió o un caprici", ha conclòs.