Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu (BCE), manté els tipus d'interès sota mínims a la zona euro, un mes més. El preu del diner es queda, doncs, en el 0,05% i la taxa d'interès sobre la facilitat de dipòsit -la que remunera els bancs a un dia-, en el -0,3. «Tenim el poder, el desig i la determinació d'actuar», va afirmar ahir a Fankfurt, un missatge clarament dirigit a mercats i inversors, que darrerament s'han mostrat força alterats davant els senyals, com a mínim inquietants, que han anat arribant de la Xina i del Brasil, i arran del comportament del preu del petroli -en caiguda lliure- i de les prediccions de creixement global a la baixa llançades aquesta setmana pel Fons Monetari Internacional.
És en aquest context que l'entrada a escena d'ahir de Draghi cobrava especial rellevància. I el missatge («no hi ha límits», va insistir) va agradar, a tenor de la simptomàtica reacció de les borses, que van rebotar després de la patacada de dimecres. L'ÍBEX 35, per exemple, va tancar la sessió en verd, amb guanys del l'1,97%, i va recuperar el llistó dels 8.400 punts. També van tancar a l'alça altres parquets europeus, com ara els del París i Londres.
El president del BCE no va mostrar una preocupació especial per la tendència a la baixa del preu del petroli, per sota dels 28 dòlars el barril, però sí que va posar el focus sobre la inflanció, la seva gran preocupació. L'objectiu de Draghi és concentrar els esforços en què la inflació se situï a l'entorn del 2% i va deixar entreveure que aquest índex es col·loqui en valors negatius a curt termini. Davant d'aquest risc, va obrir la porta a una revisió de les mesures no convencionals d'estímul el mes de març. Una de les que avançaven ahir els analistes passaria per incrementar el volum de compra mensual de deute públic, que està fixat, ara, en els 60.000 milions.
L'oportunitat dels refugiats
En un altre ordre de coses, el president del BCE va referir-se a la crisi de refugiats que viu Europa i ho va fer en termes sorprenents: l'arribada d'aquests ciutadans a Europa constitueix, va dir, «una oportunitat per al creixement econòmic». «Les actuals polítiques fiscals de la zona euro s'estan tornant més expansionistes, un fet que es reflecteix en particular en mesures de suport als refugiats» els quals personifiquen «un canvi important social i geopolític», però també, va insitir, «una oportunitat per al creixement».
