Les set del vespre tocades del dijous en què l'Institut Nacional d'Estadística publica les dades de l'EPA, que resulten positives, però amb matisos. Puntual com un clau, del cotxe oficial que s'atura davant la porta del Diari de Girona en baixa la consellera, que tanca amb aquesta entrevista una jornada "intensa".

Deia adéu a la UGT amb "la defensa dels drets col·lectius" i evocant "el somni per fer una realitat millor dia a dia". Com a consellera, encara somia?

I tant! Crec que tots els que estem en aquest Govern estem decidits a aplicar el mandat del 27-S. Ara somiem amb un país millor, amb un país lliure i per això hi som aquí. No encetem una legislatura normal de quatre anys. N'obrim una de 18 mesos, amb dos objectius: treballar el "mentrestant" de la millor manera possible, per tal que la gent vegi que gestionem bé el dia a dia, i preparar aquelles estructures d'estat per tal que, si la societat ho vol, d'aquí a 18 mesos tinguem indentitat pròpia. En la defensa del dret col·lectiu hi creiem tant, que la millor política social que podem fer és el treball. Per això estic al capdavant d'aquesta conselleria, que abraça altres àmbits importants.

I, probablement, dels que gestiona el Govern, els més complicats, gràcies a la crisi.

El nom de la conselleria és una declaració d'intencions. "Treball", tot i que no tenim totes les competències i, per tant, aquí estem davant del somni d'un altre dia, el de poder tenir-les. Volem que la gent entengui que ens posem com a objectiu dignificar el treball, procurar per la gent que no té feina. Com millorar aquesta situació: "Afers Socials", que és el concepte més general de benestar, i "Famílies", i amb això volem deixar clar que tindrem en compte qualsevol modalitat de família. Sense oblidar idees com ?"igualtat", "ciutadania" i "migracions".

Parlava fa un moment dels 18 mesos, del procés. La consellera de la Presidència, Neus Munté, parla ara que transcorregut aquest termini hi haurà una "declaració d'intencions" independentista. Posa aigua al vi?

No, jo crec que tenim dues formes d'explicar-ho. No parlem d'una declaració unilateral d'independència. Tots tenim clar que hi som per 18 mesos i que el que volem és, en aquest període de temps, haver preparat les estructures d'Estat prèvies a la desconnexió d'Espanya. En la conselleria de la qual jo sóc responsable n'hi ha una de molt important, que és l'Agència de Protecció Social...

... que serà...

El marc legal regulatori de les prestacions socials catalanes. L'embrió, per entendre'ns, de la nostra Seguretat Social.

Recapitulant: el missatge de Munté i el seu són el mateix?

Sí, de la mateixa manera que diem que potser en comptes de 18 mesos en seran 15 o 19. Ara, sí que pensem que en aquest termini podem deixar el país preparat per decidir el futur.

Defensa que la part social i la nacional d'un país són un tot. En tant que consellera de l'àmbit, sacrificaria si fos necessari la part nacional a favor de la social?

Mai, de la mateixa manera que no pots separar la cara de la creu d'una moneda. Són dos conceptes que van agafats de la mà. Tenir les competències per ser estat ens permet tenir molts més drets socials. Ho he defensat sempre, de fet quan vaig entrar a la UGT ja ho vaig dir. Tal com estem ara, sense la possibilitat de tenir totes les competències en àmbits com el del mercat laboral, per exemple, provoca que estiguem molt tancats i que no puguem aplicar polítiques actives.

Es queixa que té poques competències, però què farà per reduir l'atur?

D'entrada aprovem un pla de xoc social, que si aconseguim tirar endavant els pressupostos, que crec que sí que ho aconseguirem perquè ens hi juguem els drets de la gent, tindrem una quantitat de diners per dedicar a la Renda Mínima d'Inserció. Es tracta de retornar un dret subjectiu a les persones vulnerables, oferir-los un terra social. És important que la gent tingui la seguretat que en cas de sortir del mercat laboral disposa d'una prestació per no quedar exclosa. Les dades de l'EPA (publicades dijous passat, el dia en què es feia aquesta entrevista) demostren que encara hi ha persones que ho passen malament. Les competències no les tenim, però sí que podem posar les bases per a un marc laboral català que ens permetria gestionar-ho millor. Tenim la llei del SOC, que és competència nostra i que podem desplegar. I es tracta de fer-ho de la millor manera possible, aplicant polítiques actives per a tots els col·lectius. Podem fer feina, però no podem fer la gran feina que faríem si fóssim independents.

El seu Departament busca una fórmula per evitar la impugnació al TC del decret de pobresa energètica. La trobaran aviat?

En el seu moment em van preguntar si desobeiria el Tribunal. Ni desobeirem ni obeirem. Veurem de quina manera ho podem resoldre, però si en comptes de fer-ho com a Govern ho podem fer amb els Ajuntaments i les entitats, ho farem. Aquí, l'administració local i les entitats hi tindran un pes important. Tenim clar que tirarem endavant. En pobresa energètica apliquem mesures. Els diners que no es van gastar el 2015 (4 milions ) està previst que es gastin el 2016. En cap casa és tallarà la llum ni l'aigua mentre nosaltres siguem al Govern.

Què passarà amb el copagament per part d'usuaris de residències?

Tenim el pressupost que tenim. Si aprovem el nou comptarem amb més fons. Tenim 70 milions destinats a renda mínima; per a residències i dependència hi ha 50 milions, i en tenim 10 més per a plans de barri, que dedicarem a polítiques contra l'atur. Miracles no en farem, però intentarem gestionar bé.

Però...

Però fins que no tinguem totes les competènciesÉ És el cas de la Dependència, una llei desplegada per l'Estat. Aquest any hi seran contemplats els dependents de grau 1 (moderats) i no hi ha pressupost per part de l'Estat. Tot ho aporta la Generalitat.

Proposa convenis poblicoprivats per a la prestació de serveis socials. És un eufemisme de "privatitzacions"?

Defenso la col·laboració publico-privada, sempre sota el marc de les polítiques públiques. El més important consisteix a definir quines són aquestes polítiques i, llavors, buscar la complementarietat del sector privat. No és un eufemisme de privatització, al contrari. Les polítiques públiques han d'anar per davant sempre. Però hem de passar de la política de les subvencions a moure'ns en el marc dels convenis, que han de dotar de més estabilitat al sector i als treballadors del sector. Hem de tenir un marc de referència conceptual que duri més d'un any i permeti fer projectes més ferms. Intentarem treure una convocatòria aquest mes de maig, un cop acabada la negociació de pressupostos, amb aquesta premisa: tot el que puguem fer via convenis en lloc de subvencions, fer-ho.

També anima els ajuntaments a expropiar pisos buits per llei i dedicar-los al lloguer social.

No he fet servir el terme "expropiar". Ara bé, tot i que l'habitatge no forma part de les competències de la Conselleria, sí que és un àmbit que treballarem conjuntament en el Pla de Xoc. Si tenim una llei que diu que els bancs, quan fa un temps determinat, no poden desnonar, l'hem d'aplicar. I si en aquests moments els bancs tenen una gran quantitat de pisos i, en paral·lel, les entitats socials i el Govern veiem que hi ha persones vulnerables, doncs hem d'utilitzar aquests pisos com a habitatges amb un lloguer social baix. De fet, la Generalitat té més de 1.000 pisos aconseguits a través de la Sareb (més coneguda com "el banc dolent"), que estan destinats a temes socials, amb lloguers molt més baixos, de 150 a 200 euros mensuals. Jo animo els ajuntaments que apliquin la llei com l'hem d'aplicar nosaltres. Ens hem de posar al servei de les persones.

Ofereix més diàleg als agents socials que el seu antecessor (Felip Puig). I un canvi en les formes. I en el fons?

Tenim molt clar que en aquestes qüestions hi hem de ser i que el diàleg social ha de ser prioritari, per això hem començat una ronda de contactes amb sindicats, patronals i altres agents socials, com la Taula del Tercer Sector, per exemple. D'aquí n'ha de sortir el marc legal de relacions laborals de Catalunya. Calen contactes més directes i cal que siguem més propers. No sé com ho va fer el meu predecessor, però la nostra feina és aquesta.

La no aprovació del pressupost seria un fracàs?

No. Comptem que amb la pròrroga del pressupost hi ha una sèrie de mesures que podrem aplicar. Si aconseguim fer pressupost, totes les mesures que hem negociat (en l'acord JxSÍ i CUP) les podrem aplicar. Si no, n'hi haurà algunes que hauríem de fer amb més condicionants. Però l'any passat ja es va aprovar un pressupost pensant que les qüestions socials es poguessin aplicar, en cas de pròrroga. Estaríem més encasellats, però jo no parlaria de fracàs.(Si no hi ha nou pressupost) haurem de gestionar d'una altra manera i en polítiques socials haurem d'esgarrapar molt més d'altres conselleries i d'altres llocs. La intenció és aprovar-lo, i penso que l'aprovarem, perquè tothom té la consciència molt clara de la prioritat de les qüestions socials. Crec que els altres grups parlamentaris ho tenen clar i que ens ajudaran en l'aprovació del pressupost.

Vostè votaria una moció que declarés persona no grata el rei Felip VI com a Breda?

Són accions de posició i crec que hem d'avançar. Només quan els moviments i les entitats avancen es poden fer determinades coses. Aquestes declaracions serveixen per aflorar el malestar de la gent amb algunes institucions que creiem, tots plegats, que no fan la feina que han de fer. Per exemple, a l'altre costat tenim la CUP fent un acte reivindicatiu a favor de les dones. Si ho hagués sabut hi hauria anat. Aquest tipus d'accions ajuden a visibilitzar que hi ha un malestar, una manera de pensar diferent. Com més crítics i autocrítics siguem, més avançarem socialment.

Lligat amb això, canviaria el nom de la Fundació Princesa de Girona pel de Carles Rahola?

Més que parlar d'un malestar, aquí parlaríem d'una qüestió simbòlica. Quan jo estava a la UGT de Girona vaig ser molt crítica quan a la Fundació se li va posar el nom de Príncep de Girona, perquè pensava que no eren els valors d'un fundació que vol promoure els joves i l'ocupació. El nom de "Príncep" (ara "Princesa") no és l'adequat. Es tracta d'anar avançant cap a una societat més justa i avançada. I com que serem república no tindrem monarques i no caldran aquestes accions simbòliques.

Queden, com a mínim, 18 mesos de cohabitació amb Espanya. Qui prefereix que la governi?

És evident que haurem de parlar, perquè el que haurem de fer és defensar el màxim (de recursos) per a nosaltres. Però també haurem de negociar els actius i els passius de Catalunya per poder fer la desconnexió de manera clara. Quin govern voldria? El que fos més obert amb les polítiques catalanes i que enten?gués el mandat del 27-S. Amb el PP tinc dubtes que això passi, per tant em decantaria cap als altres.