L'Euríbor a dotze mesos, el principal indicador hipotecari, s'ha situat a nou mil·lèsimes del zero. Per tant, si no remunta, tot indica que en breu entrarà en terreny negatiu. Què passarà llavors? Haurà de pagar la banca als seus clients? Les fonts financeres consultades descarten que aquesta possibilitat es produeixi. Ara bé, com puntualitza Lorena Mullor, gerent de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE), una entitat de la qual formen part tots els bancs i altres entitats vinculades amb el finançament a l'habitatge, cap institució pública ha abordat aquesta eventualitat, motiu pel qual no hi ha regulació sobre el tema. I el Banc d'Espanya avança que no inteferirà perquè es tracta d'una qüestió contractual.

Tant Mullor com el catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, Joaquín Maudos, i el delegat a l'autonomia de l'associació d'usuaris de banca Ausbanc, Pedro Pérez, coincideixen que, en el cas que l'Euríbor entri en negatiu, els bancs disposen encara del matalàs del diferencial, és a dir, el sobrepreu que cobren tots els mesos als seus clients a partir de l'esmentat indicador. L'AHE situa aquest diferencial en una mitjana del 0,5%, mentre que Ausbanc l'eleva a entre el 0,6% i el 0,75% i Bankia, principal operador del sector en l'autonomia, situa el més barat en el 0,4%. És clar que estem parlant d'hipoteques amb una certa antiguitat, perquè en els últims temps, per fer front als marges cada vegada més estrets, les entitats financeres han elevat aquesta comissió. Bankia, per exemple, no dóna cap hipoteca per sota del 1,5% sobre l'Euríbor.

Així que, com explica Mullor, si aquest indicador entra en negatiu, "el que faríem és anar reduint el diferencial". Encara que cap dels consultats creu que la cosa anirà a més, si l'indicador seguís caient, la banca ja no tindria una altra opció que aplicar les retallades en el principal del deute, és a dir, els diners que va prestar per a l'adquisició de l'immoble. O sigui, acabaria pagant als seus clients. Però la gerent de l'AHE creu que, "quan la remuneració no es pogués cobrar, s'aplicaria el tipus zero", és a dir, l'usuari pagaria la seva quota pel préstec sense abonar interessos ni diferencial. Mullor prescisa que "la fi del contracte hipotecari és deixar diners a canvi de la seva devolució amb una remuneració afegida; el client pot no haver de pagar l'interès perquè sigui negatiu, però el banc no ha de pagar al client, perquè aquesta no és la filosofia de l'hipotecari". Maudos afegeix que "no té cap sentit que un banc pagui per prestar" i recorda que "la viabilitat i supervivència" de les entitats financeres "depèn òbviament que siguin rendibles i que tinguin, per tant, un marge d'intermediació positiu entre prestar i manllevar".

És clar que l'eventual negativa de la banca a pagar no és irreversible. Fonts del sector ja han anat advertint que el següent producte financer que podria acabar judicialitzat és l'Euríbor, sobretot quan comenci a pujar de nou -la AHE no espera que torni a l'1% fins a finals de 2017- i molts usuaris no tinguin ingressos suficients per fer front a la hipoteca. Però si l'indicador entra en negatiu és factible que hi hagi clients que demanin davant els tribunals a les entitats que es neguin a pagar-los i està per veure què diu després la Justícia, que ja ha posat a la picota instruments com les clàusules terra. Per si de cas, els bancs ja han començat a contemplar en els nous contractes l'euríbor en negatiu i deixen clar que el tipus mínim serà el zero. En qualsevol cas, el gran perjudici per a la banca -i el gran benefici per al client- de la baixada de l'euríbor es va produir entre 2008 i 2009, quan va caure del 5,3% a l'1,6%. Ara, la incidència en euros és molt menor.