Diversos analistes internacionals coincidien en assenyalar a l'agència Bloomberg, ahir, que tot plegat obeeix a la «sensació de por» que s'ha instal·lat entre els inversors d'arreu. Augmenta, per una banda, la desconfiança en la capacitat dels bancs centrals per amortir l'anunciada desacceleració global, alhora que els símptomes que apunten que la «infecció» podria acabar essent greu, no cessen: a finals de gener era Deustche Bank, el primer banc privat del continent, el que es veia obligat a anunciar unes pèrdues astronòmiques al tancament de 2015 (6.800 milions), a banda d'una reducció massiva de plantilles. I, ahir, la Societé Generale francesa, generava dubtes de solvència.

El petroli, a la baixa

També planen ombres sobre la solidesa de la banca italiana i, per acabar-ho de reblar, el Banc Central suec acaba d'anunciar una nova retallada dels tipus d'interès, que se situen en quotes negatives, una mesura que confirma la tendència progressiva de reducció del marge de negoci de la banca. I mentrestant, el preu del petroli continua sota mínims (el barril de Brent, el de referència a Europa, es paga a 30,73 dolars).

Per tot plegat, la patacada que va patir ahir la borsa espanyola va ser la més forta dels últims sis mesos: l'Ibex-35, llastat per la banca, es desplomava un 4,88% i perdia la barrera psicològica dels 8.000 punts (es quedava en els 7.746,3). El selectiu espanyol arrossega una pèrdua anual de prop del 19% i, a Europa, la davallada de l'índex Stoxx 600, que reuneix els valors de referència de les 18 economies amb més pes, ha caigut un 17% en un any. «Hi ha sensacions negatives. La concessió de crèdit ha desaparegut. Hi ha preocupació pel Deustche Bank», admetia l'analista britànic Patrick Spencer, de Robert W. Baird&Co. I afegia, en declaracions a Bloomberg: «Hi ha un munt de capital circulant, però també molta por» i, «això (l'economia) va d'emocions humanes».

En la mateixa línia es manifestava l'analista de Self Bank Felipe López-Gálvez, que explicava que els inversors resten a l'espera de «bones notícies» que incentivin les compres als mercats i allunyin els dubtes sobre una nova recessió econòmica mundial. Però, a tenor del que està passant els últims dies, sembla que els dubtes han vingut per quedar-se i a la inquietud que generen l'evolució de l'economia xinesa, el preu del petroli i la incertesa política, s'hi afegeix la por a una nova crisi financera.

La «tempesta perfecta»?

De fet, hi ha qui ja compara el cas Deustche Bank amb un «nou Lehman Brothers», el detonant de la crisi financera, l'any 2008. Aquests són els termes amb què es pronuncia Marco Antonio Moreno a El blog salmón, un dels portals digitals econòmics de referència, que recorda que les accions de Deustche Bank «s'han enfonsat un 40%» al llarg de l'últim any, un símptoma de fins a quin punt les coses «estan malament» a Europa. Moreno parla, fins i tot, d'una «tempesta perfecta».

López-Galvez, però, rebaixa el to i sosté que, a diferència del 2008, els bancs estan «més i millor capitalitzats» per superar les turbulències.