Tenir estalvis pot ser un problema per a aquells que no en tenen molts però els volen donar rendibilitat. La volatilitat de la Borsa fa que el mercat continu s'hagi convertit en territori per a valents o inconscients. S'hi poden guanyar molts diners però també perdre-ho tot, sobretot si l'inversor no mira a llarg termini ni té garantit que no necessitarà el capital. Els que van comprar accions dels grans bancs europeus han vist com el seu patrimoni es volatilitzava a la meitat l'últim any. Per als petits inversors, la guerra pel passiu de les entitats financeres els anys centrals de la gran recessió iniciada el 2008 els va permetre obtenir rendibilitats del 3 al 4,8% per dipòsits a termini fix, però la baixada dels tipus i la pèrdua dels marges de la banca ha deixat els beneficis per a l'estalviador en el 0,3%. És a dir, en res. Tan és així que en dos anys la sortida dels dipòsits a termini a la recerca de negocis més rentables ha superat els 100.000 milions d'euros a Espanya.

Els estímuls del BCE i la sobreabundància de diner al món provoquen que no sigui difícil finançar-se i, per tant, el préstec del diner no serà tan rendible. Els fons d'inversió són una sortida intermèdia i ja s'observa un desplaçament cap a aquests productes, que el 2012 representaven el 21% del total invertit i l'any passat van assolir el 42%. Aplicades les comissions, les rentabilitats mitjanes han estat de l'1%. Una altra alternativa a molt llarg termini són els plans de pensions. La rendibilitat mitjana és de l'1,2% i en països com Espanya tenen avantatges fiscals interessants. El deute públic, gràcies a la compra de bons per part del BCE, dóna rentabilitats baixes.

L'equació és clara: si l'estalviador vol rendiment s'ha d'arriscar. Però amb prudència. La Borsa és un joc en què se suma zero, o uns guanyen allò que altres perden. I alguns, no ho oblidin, amassen autèntiques fortunes.