Definir-ho com "el negoci de la mort", com ha fet recentment la CUP de Girona amb motiu d'una campanya per reclamar una municipalització dels serveis funeraris de la ciutat que es tradueixi en "preus més ajustats" per a les famílies, que ara paguen un mínim de 5.000 a 6.000 euros per sepeli segons el grup municipal -el sector situa el preu mitjà a Catalunya a prop dels 4.000 euros-, sona macabre i descriptiu a parts iguals.

La mort genera activitat econòmica i, per raons ben òbvies, ho continuarà fent en el futur. Però com passa en molts àmbits, també en el funerari hi ha tendències i la que marcarà el futur del sector, segons explica l'Associació Nacional de Servei Funeraris (Panasef), que agrupa les principals empreses espanyoles, és la cremació. D'aquí que al llarg dels darrers 20 anys les funeràries hagin invertit, amb visió estratègica, uns 800 milions d'euros en la construcció i posada en marxa de forns d'incineració arreu d'Espanya. A Girona, precisa Josep Ventura, responsable a Catalunya de Panasef, la xifra s'ha situat en els 18,3 milions d'euros i s'han obert 8 forns, a un cost mitjà aproximat de 2,3 milions cadascun.

Unes inversions que responen, assegura el president de Panasef, Juan Vicente Sánchez-Araña, a l'adaptació "als canvis en la societat espanyola" que "estan provocant un augment considerable de les cremacions". L'entitat acaba d'elaborar el primer cens de crematoris i ha elaborat "una radiografia de la cremació a Europa", segons la qual la incineració a Anglaterra arriba fins al 75 % del total de decessos i a Alemanya, al 54 %. La mitjana espanyola és sensiblement inferior, del 35 %.

En l'actualitat, a la província el 33 % de les famílies opta per incinerar els seus morts, una proporció inferior a la mitjana de Catalunya (38 %) i de Barcelona (43 %). No obstant això, la previsió és que el mercat creixi considerablement i se situï en proporcions molt significatives, de l'entorn del 70 %, assenyala Josep Ventura. Tot i que encara no ha assolit els nivells màxims, la incineració ha registrat una tendència a l'alça al llarg dels darrers anys: el 2006, per exemple, aquesta opció només l'escollien dues de cada deu famílies. Ventura situa el cost mitjà de la cremació entre els 800 i els 900 euros.

En aquest context, una dada: Girona té una capacitat incineradora elevada si es compara amb la resta de Catalunya. La província disposa d'un forn per cada 734 morts -té una taxa de mortalitat bruta del 7,8 % i registra unes 5.800 morts anuals, segons les últimes dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya-, mentre que la proporció al Principat és d'un forn per cada 1.272 decessos.

A Girona hi ha vuit forns: Figueres en disposa de dos i Girona, Salt, Olot, Palafrugell, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols en tenen un cadascuna. A Catalunya n'hi ha 48, que representen el 13,8 % del total dels que funcionen a l'Estat, molt per sota dels que hi ha, per exemple, a Andalusia, que és, de llarg, la comunitat autònoma més ben dotada d'instal·lacions d'aquest tipus: en té 89, el 24,5 % del total.

El sector funerari compta, a Espanya, amb 1.707 empreses prestadores de serveis, que donen feina a 9.578 persones. Panasef, per la seva banda, es la patronal amb més pes específic en aquest àmbit, amb més de 500 empreses associades, en les quals hi treballen més de 5.500 persones. Anualment proveeix 225.000 serveis funeraris. Trobar la dada total de facturació del sector és missió complicada i Panasef només parla de percentatges. El 2012 va ser un mal any, amb una caiguda del 15 % que les empreses van atribuir a l'increment de l'IVA i a una reducció de la mortalitat. Des de llavors, però, la tendència s'ha revertit gràcies, també, al canvi de tendència de l'economia.