E

l dubte sacseja els mercats: això de la Xina és o no és un aterratge suau? Les estadístiques oficials de Pequín diuen que el producte interior brut (PIB) del gegant asiàtic, que intenta virar cap a un model més equilibrat (menys dependent de l'exportació i de la inversió i amb més pes del consum), va créixer el 6,9 % l'any passat. Així que, encara que es tracti del menor creixement produït en un quart de segle, es pot parlar d'aterratge suau: l'economia xinesa es va desaccelerar cinc dècimes, des del 7,4 % de 2014 al 6,9 % de 2015.

Però per creure que això és així cal tenir fe en les estadístiques de Pequín, i aquesta fe escasseja entre els acadèmics i també entre els inversors. El comportament de la Xina inquieta pel seu colossal impacte global (és la fàbrica més gran del món, el principal creditor internacional, el país més poblat del planeta, la dictadura més gran del món), però també perquè no es coneix amb certesa la dimensió del que està passant allà.

Els economistes i sociòlegs creuen sovint que les dades de creixement i altres sobre la Xina coincideixen pràcticament al mil·límetre amb les previsions de l'Administració, un primer indici de com funciona la cuina estadística. Les dades conjunturals més enganxades al terreny, i per això més difícils de cuinar, revelen a més inconsistències. Un exemple: el passat octubre, el Consell d'Electricitat de la Xina va rebaixar a l'1 % la previsió de creixement del consum elèctric per al 2015 i les primeres estimacions del tancament de l'any el situen entorn del 0,7 %. Com és possible que l'economia creixi el 6,9 % quan el consum elèctric està pràcticament estancat? Sona impossible en un dels països del món on la intensitat energètica (consum d'energia per unitat de PIB) és més elevat.

Segons una revelació de Wikileaks, Li Keqiang, avui primer ministre de la Xina, considerava poc fiables les estadístiques oficials del país quan era responsable del Partit Comunista a una de les províncies del país i es mostrava partidari de fixar-se en indicadors directes com el consum elèctric, el tràfic de mercaderies per ferrocarril i els crèdits dels bancs. A partir d'allò, es va començar a gestionar també a Occident el que es va anomenar "índex Keqiang". Segons una de les seves versions, el creixement de la Xina va estar durant tot 2015 per sota del que assenyalen els comptes oficials del PIB. Hi ha el risc que l'aterratge sigui més brusc del previst i |així cotitza als mercats.