El creixement del 3,2% del PIB espanyol durant el 2015 va superar fins i tot les previsions més optimistes de les principals institucions econòmiques estatals i internacionals, segons l'estudi de la Diana ESADE, presentat ahir a Barcelona. El que més s'hi va acostar va ser el BBVA, que va fer una estimació del 2,3%, seguit de FUNCAS, l'agència de valors Intermoney i els centres de recerca econòmica de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid (CEEM), de la Universitat Complutense de Madrid (ICAE) i de la Universitat Autònoma de Madrid (CEPREDE), que van preveure un creixement del 2,2%. Els que més es van allunyar van ser The Economist (1,4%), l'OCDE (1,6%) i l'FMI (1,6%).

En la part alta de la classificació de la Diana ESADE, després de les institucions ja esmentades, es troba la Comissió Europea, que va preveure un creixement del 2,1%, el mateix que el Banc Santander i la consultora Solchaga Recio & Asociados. El Banc d'Espanya, Bankia, Cemex, Repsol i el govern de l'Estat van estimar un creixement del PIB espanyol del 2%, mentre que AFI, Catalunya Caixa, la CEOE, l'IEE i l'Instituto Flores de Lemus-UC3M van fer una previsió de l'1,9%. La Caixa va preveure un creixement de l'1,7% i tanquen els esmentats FMI (1,6%), OCDE (1,6%) i The Economist (1,4%). En total, la mitjana de desviació aquest 2015 ha estat d'1,2 punts percentuals amb relació a la dada real de creixement del PIB. El director d'ESADE Madrid, Enrique Verdeguer, va valorar que totes les previsions van ser «pessimistes», ja que van estimar que l'economia espanyola havia de créixer menys del que realment ho ha fet. Per explicar aquesta distància, Verdeguer assenyala l'emergència de factors com la reducció del preu del petroli, ?l'increment de les exportacions per sobre del previst gràcies a tipus de canvi entre el dòlar i l'euro, els tipus d'interès baixos i la millora de la competitivitat de l'economia espanyola. A més, el responsable de l'estudi ha citat un factor psicològic, com la millora de la percepció sobre l'economia d'una part de la població.

Igual que en el cas del PIB, les institucions no van saber avançar la reducció de la desocupació de l'any 2015. De mitjana, es van ?desviar un 2,3% en el seu càlcul i ni tan sols les que més es van aproximar, com CEOE, amb una previsió del 22,4%, FUNCAS, amb una altra del 22,5% i l'Institut Flores de Lemus, amb el 22,7%, es van acostar a menys d'un punt i mig del 20,9% d'atur amb què va acabar 2015, segons l'EPA del quart trimestre.

La Diana ESADE també inclou una anàlisi de les previsions sobre quatre de les principals economies de la UE (Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit) i del conjunt la zona Euro. En aquest apartat, les organitzacions que més es van aproximar de mitjana als PIB amb què van acabar 2015 les principals potències europees i la Zona Euro respectivament van ser La Caixa (0,1%), seguit del Santander (0,18%), Bloomberg i l'FMI (0,28% en els dos casos).