Girona planta la bandera a l'Antàrtida

La constructora Arcadi Pla SA adequa els mòduls de la Base Antàrtida Juan Carlos I, a l'illa de Livingston Trenta treballadors conviuen amb els científics dels CSIC des del desembre

29.02.2016 | 07:07
Girona planta la bandera a l'Antàrtida

Vents de 40 nusos (74 km/h) amb ratxes de 75 nusos (139 km/h) durant quatre hores", anunciava el perfil de Twitter de la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I (@BAEJCI) el 18 de febrer. La piulada anava acompanyada d'una fotografia que mostrava un petit pal amb la bandera espanyola per terra. Científics del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) -l'organisme que gestiona la base- van haver de suportar el temporal. Però no estaven sols a l'illa de Livingstone, a l'arxipèlag de les Shetland del Sud, coordenades 62 graus 39 minuts i 46 segons de latitud sud, i 60 graus 23 minuts i 20 segons de longitud oest: un grup de gironins eren amb ells, allà, als confins de la Terra.

Es tracta d'una trentena de treballadors que hi ha enviat la constructora Arcadi Pla SA, amb seu a l'Eixample de Girona, l'empresa encarregada d'executar el projecte d'adequació de la base Juan Carlos I, pressupostat pel Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA), organisme del qual depenen les instal·lacions, per prop de 2,7 milions d'euros. L'obra, "que és més aviat una aventura", assenyala el gerent d'Arcadi Pla, Albert Abad, la duu a terme una Unió Temporal d'Empreses participada al 50% pel contractista gironí.

Consisteix a arranjar els 10 mòduls nous de la base. És a dir: fer els aïllaments, instal·lar terres, falsos sostres, parets interiors, mobiliari i tots els elements necessaris perquè els científics del CSIC puguin desenvolupar-hi les tasques encomanades en condicions extremes. Els enginyers i instal·ladors d'Arcadi Pla s'hi estaran fins a finals de març, supervisats per David Garcia, el cap d'obra, a qui "el primer dia" d'arribar a l'altra punta del món li va "tocar" afagar la pala per treure neu "de tots els iglús (mòduls)", per poder-hi entrar. El projecte preveu dues fases d'obra: la primera és la que està en marxa; la segona, s'escometrà l'estiu austral vinent, és a dir, de desembre a febrer/març del 2017.

Un repte, una odissea
Des de la perspectiva arquitectònica, l'aventura empresarial d'Arcadi Pla "no és la més complicada" que ha afrontat l'empresa, exposa Albert Abad; des del punt de vista logístic, però, suposa, "amb diferència", l'obra més complexa que ha gestionat i que ha requerit "un gran esforç de planificació", que ha comptat amb la complicitat "indispensable" dels científics del CSIC, indica el gerent.

El projecte va ser adjudicat el maig de 2015. Des de llavors, i fins l'agost de l'any passat, l'equip directiu i tècnic d'Arcadi Pla es va concentrar a planificar tots els detalls: quantitats i tipologies de materials necessaris; selecció de proveïdors -n'hi ha cinc de gironins-; nombre i perfils dels professionals que prendrien part en el projecte; terminis i ordre de les obres i, el més complicat de tot, el transport del material. De mitjana, enviar un carregament en vaixell a l'Antàrtida requereix un mes i mig.

Els navilis que ha contractat la constructora han sortit dels ports de Bilbao, València i Vigo i han creuat l'oceà Atlàntic fins arribar als ports d'Ushuaia (Argentina) i Punta Arenas (Xile), a la Terra del Foc. Un cop allà, els contenidors es carreguen a la coberta del vaixell oceanogràfic del CSIC Sarmiento de Gamboa-Pedro Sarmiento de Gamboa va ser un mariner i explorador espanyol del segle XVI-, que en pot transportar deu. I a Ushuaia o, en el seu defecte, a Punta Arenas, arrenca la part més complicada: la travessa del Pas de Drake, que duu el nom del pirata anglès del segle XVI Sir Francis Drake i que és una de les rutes per mar més complicades del món.

Creuar el passatge que separa les illes Shetland del continent americà equival a quatre dies de navegació només a l'abast dels mariners més avesats. Els temporals hi són freqüents, fins al punt que en alguna ocasió el personal d'Arcadi Pla ha hagut d'arribar a l'Antàrtida per aire, fins a la base búlgara Sant Kliment d'Ohrisdy, a 1,7 quilòmetres de distància de la BAE Juan Carlos I, en direcció Nord-est. D'allà, per mar, han pogut accedir fins a l'estació espanyola on treballen.

Però això no és tot: l'Antàrtida és un territori sotmès a altíssims nivells de protecció ambiental i els navilis de la dimensió del Sarmiento de Gamboa, amb més de 70 metres d'eslora, estan obligats a fondejar a una distància prudencial de la costa. El personal, doncs, només pot aterrar a l'illa de Livingston a dalt de petites llanxes pneumàtiques i, el material, amb l'ajuda d'una barcassa, condicions que compliquen encara més el final d'un trajecte en si mateix dificultós.

Des del 14 de desembre, dia en què el primer destacament de professionals d'Arcadi Pla va arribar a Livingston, fins ara, "tot ha anat segons el previst", explica el gerent. Fins i tot la climatologia els ha acompanyat "força", de manera que els objectius de la primera fase d'obres s'assoliran. La BAE Juan Carlos I només és operativa l'estiu austral. Aviat, doncs, tancarà les portes fins l'hivern -el de l'hemisferi nord- de l'any que ve. Serà llavors quan el personal d'Arcadi Pla, constructora de llarga trajectòria, amb 100 treballadors i delegacions a Barcelona i Montpeller, reprendrà l'aventura antàrtida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema