Estan de trista actualitat a la Comunitat Valenciana per la seva aparició com a elements vehiculars de la trama de mossegades del Partit Popular batejada com "Operació Taula": cada càrrec que blanquejava diners rebia 2 bitllets de 500 euros per a convertir-los després en donacions personals al partit a València.

Coneguts al carrer com els "Bin Laden" -perquè molt pocs són els que han arribat a veure'ls- aquests "papers" de color eminentment morat podrien tenir els dies comptats per la seva presumpta vinculació amb activitats criminals.

El 2010 van ser retirats al Regne Unit després de conèixer-se els resultats d'una investigació de l'Agència contra el Crim Organitzat en què es confirmava que el 90% dels bitllets d'aquest valor que entraven al país eren utilitzats per a activitats il·lícites. Sis anys després, sembla ser que són les autoritats comunitàries les que ara volen tenir la paella pel mànec. Així, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha apuntat recentment que aquests bitllets "són vistos cada cop més com un instrument d'activitats il·legals, i és en aquest context en què estem considerant accions". Benoit Coeuré, membre del Comitè Executiu del BCE, va anar una mica més enllà i va confirmar que serien retirats, cosa que, va dir, "s'ha de fer amb cura". Dies abans, els 28 estats membres de la Unió Europea van instar oficialment la cúpula del BCE a buscar una solució al problema.

I les dades avalen que Espanya serà un dels territoris on més es notarà el canvi. Un recent informe publicat per l'associació de Tècnics d'Hisenda (Gestha) confirma que aquest tipus de bitllets suposen el 75% dels diners que actualment estan en circulació a Espanya, aconseguint un valor de 34.104 milions d'euros. Des de Gestha també apunten que la seva presència s'ha triplicat durant els seus 14 anys de vida, ja que quan va entrar en vigor la moneda única el 2002 suposaven el 25,1% del total.

Jose María Mollinedo, secretari general de Gestha, explica que "el 2004 ja vam alertar de la situació. Eren uns bitllets amb dos anys de vida i no era normal el que estava passant. No eren d'ús comú i la seva presència, en teoria, anava in crescendo. Crec que és una bona idea que es pensi en la seva retirada, tot i que caldria conèixer a fons l'estratègia que el BCE vol seguir".

El portaveu dels tècnics d'Hisenda va argumentar que "els bitllets de 500 s'han utilitzat per actuar al marge del control fiscal, però també del policial. Han estat presents en registres a grups delictius o a representants polítics investigats. El 2005 vam apuntar la possibilitat de fer un cens de persones que els han utilitzat, però el govern de Zapatero ens va dir que no volia demonitzar-los. Ara el BCE anuncia la seva possible retirada, però crec que és necessari apostar per un mètode que permet identificar als ciutadans que en tenen, com un sistema d'ingressos en comptes bancaris personals. No podem oblidar-nos que són un instrument i el que necessitem és atacar l'arrel del problema". Les dades aportades per Gestha permeten observar que el percentatge de bitllets de 500 euros a Espanya (75%) pràcticament triplica l'índex europeu (27,65%). Sobre això, Mollinedo subratlla que "l'explicació més plausible és que aquí hi ha hagut menys control. Es pot dir que som el bressol del problema".