Sovint no les veiem, la majoria de les vegades realitzen les tasques un cop s'ha acabat l'activitat laboral o abans d'iniciar-se: a les escoles, a les oficines, als hospitals. Són netejadores, un sector laboral on la feminització ronda pràcticament el 100%, ja que la neteja «és cosa de dones». Un sector on es naturalitzen uns prejudicis que contribueixen a una precarització endèmica del mateix.

«La dona fa unes hores fora per complementar el salari del marit». Una de les reclamacions dels darrers anys a estat la d'arribar als mil euros mensuals bruts, fita que s'ha assolit al 2015 després d'una pujada mitjana aproximada d'un 1,5% anual (amb els anys 2013 i 14 de pujada congelada), si no tenim en compte que la majoria de les treballadores fan jornades a temps parcial que poden arribar als 3 quarts d'hora diaris.

«És una tasca que no requereix especialització, tothom pot passar l'escombra sobretot si ja està acostumada a fer-ho a casa». Per aquest motiu no es reconeix com una tasca qualificada. No es té en compte que, sovint, els espais tenen poc a veure amb la llar, tant en dimensions com en estructura, que diàriament poden estar freqüentats per centenars de persones, que es requereixen productes especials, que es donen postures i tasques repetitives que deriven en malalties professionals.

«És una feina de poc prestigi». Les netejadores són arreu, poden compartir espai amb advocats, metges, professors, etc. Tot i que se solen donar situacions de cordialitat, també es donen casos on a la netejadora se li encomanen activitats que no li corresponen, com portar cafès, netejar coberts del menjador o regar les plantes. Les tasques de la netejadora estan determinades, no es una minyona i la seva feia és totalment digna. El perfil mitjà d'una netejadora és el d'una dona de més de 40 anys, amb una formació acadèmica baixa i majoritàriament d'origen estranger, estereotips que col·laboren a consolidar una jerarquització molt classista i discriminatòria al centre de treball : l'autoestima com a col·lectiu, també és una tasca sindical.

Quan una empresa o administració s'ha vist obligada a ajustar pressupostos, on primer ha retallat ha estat al sector de la neteja: es retallen hores o es retalla personal i s'incrementa la càrrega de treball. Es vol estalviar en el servei, però cal que tot continuï net. En el sector públic, les empreses que guanyen el concursos son aquelles que fan ofertes temeràries i s'acaben donant casos com el de Limpiezas EcoMediterraneas que assumeixen el servei dels edificis d'Hisenda, deixant de pagar les treballadores des del primer mes.

La principal garantia en la defensa dels drets de les netejadores és el seu conveni i enguany estem en any de negociació. La Reforma Laboral signada pel PP situa les patronals en una situació de força però els sindicats amb representació al sector estem disposats a plantar batalla en defensa dels drets assolits i per la dignificació de les condicions salarials i laborals. La pressa de consciència i la unitat de resposta, entre plantilles i entre sindicats ha de ser l'eina en un conflicte que es preveu dur i ingrat, i en el qual ens juguem molt.