Els bancs cobraran als clients pels dipòsits i els pagaran pels préstecs. És el món al revés al qual, presagien alguns experts, pot conduir el panorama de tipus d'interès extremadament baixos, ja negatius en el cas de l'euribor o dels rendiments dels títols de deute públic espanyol a curt termini (lletres del Tresor). Tal escenari està generant impactes econòmics, mutacions en el negoci financer i també incerteses i dubtes legals.

És possible que s'arribi al punt en què el banc hagi de pagar a l'hipotecat? L'euríbor a un any, principal referència dels préstecs d'interès variable per a habitatge, va tancar març al -0,012% i va encadenar el seu segon mes amb signe negatiu. Així que qui hagi d'actualitzar la seva quota hipotecària d'acord amb la taxa de març pagarà a partir d'ara un interès que serà equivalent a descomptar del diferencial contractat el 0,012%, llevat que el préstec tingui clàusula sòl. Si l'euribor segueix baixant fins a "menjar-se" tot el diferencial, es produiria l'inèdit: sobre el paper, l'interès negatiu rebaixaria el capital principal que el prestatari està obligat a retornar, de manera que en realitat el client estaria cobrant per prendre diners prestats.

Aquesta hipòtesi suscita un dilema legal sobre el qual no hi ha unanimitat entre els juristes. Circulen dues doctrines. D'una banda, la dels qui consideren versemblant que el banc quedi obligat a pagar perquè aquest seria el resultat de l'aplicació literal de les condicions de l'interès variable concertat per les parts.

D'altra banda, un sector d'experts considera que s'estaria alterant la naturalesa mateixa del préstec, que consisteix en el lliurament d'un capital per obtenir la seva devolució. Deixaria de ser un préstec si es tornés menys com a resultat d'aplicar un interès negatiu. D'acord amb aquesta visió, l'interès mai pot baixar de zero encara que ho faci el resultat de sumar l'euríbor i el diferencial pactat entre el banc i el client.

Però no hi ha per ara certeses sobre una situació que és inèdita, així que els bancs estan variant les seves estratègies comercials en un intent de protegir-se davant els tipus negatius, d'alleugerir el risc de litigiositat i també de mantenir obert el negoci hipotecari. D'aquí ve l'aplicació de "clàusules zero" en els nous préstecs, la imposició de diferencials més elevats o l'aposta per replegar l'oferta d'hipoteques variables i apostar per les d'interès fix. Són algunes manifestacions dels canvis induïts en el sector financer per la política d'expansió monetària del Banc Central Europeu (BCE). Favorable per als endeutats, que reben oxigen; penalitzadora per a l'estalviador, que aconsegueix ínfims rendiments, i exigent per a la banca, amb la seva rendibilitat cada vegada més compromesa. El Santander va marcar, amb l'anunci de tancaments d'oficines i acomiadaments, un camí que seguiran altres.