Gat per llebre. El Banc Popular, dicta una sentència condemnatòria del Jutjat de Primera Instància número 3 de Figueres del 16 de març de 2016, «va infringir el deure d'informació» quan, l'octubre del 2009, un dels seus empleats va vendre a un matrimoni de mitjana edat de l'Alt Empordà 240 bons convertibles en accions -«uns productes financers complexos», descriu la jutgessa- valorats en 240.000 euros. El venedor va dir a la parella, propietaris del bar del costat de la sucursal, amb estudis primaris i que en la vista van acreditar que, «malgrat ser empresaris (d'hostaleria)» les seves operacions financeres havien estat «sempre conservadores» (dipòsits a terminis fixos i fons garantits), que invertien en un «producte segur per la garantia que representava el banc». Una afirmació falsa, segons s'infereix de la sentència.
La jutgessa, per tant, retreu a l'entitat bancària que s'aprofités de la relació «quotidiana» i de «confiança» per endossar els bons convertibles al matrimoni; fins i tot, assenyalen els advocats de la part demandant, -el despatx Blanch Ferrer Ruiz, de Girona-, en diverses ocasions els treballadors de l'entitat van aprofitar que «esmorzaven al bar» de la parella per «comercialitzar els seus productes». El resultat de l'operació va ser nefast per als petits inversors empordanesos: els bons contractats el 2008 vencien l'any 2013; aleshores, les accions del Popular, recorda la sentència, es trobaven en «mínims històrics»; en consonància, els 240.000 euros inicials es van quedar en molt menys. Per curar-se en salut davant l'evidència que l'operació havia resultat ruïnosa per als estalviadors, explica l'advocat del matrimoni, Toni Blanch, l'oficina va proposar prorrogar el venciment dos anys més, fins al 2015, amb l'esperança que les accions del Banc Popular recuperarien valor.
La parella, per segona vegada, va fer cas de les recomanacions dels empleats de l'oficina, i van acceptar la pròrroga -sense saber, entre altres coses, que en esdevenir propietaris de bons convertibles serien els últims creditors del Banc a cobrar; però les accions no es van revaloritzar, de manera que van pedre, recorda Blanch, fins a un 80% de la inversió inicial.
Contracte nul
Per tot plegat, i en constatar la jutgessa que els empleats del banc van informar només de paraula al matrimoni i que van assegurar-los que els bons convertibles, a banda de ser segurs, oferien «rendiments superiors als dipòsits a termini», la sentència declara la «nul·litat» del contracte inicial i obliga al Banc Popular a rescabalar els 240.000 euros als seus propietaris, més els interessos. En cas que la parella hagi obtingut algun rendiment en concepte del capital invertir, hauran de retornar-lo al banc, ordena la jutgessa, així com les «accions que mai no havien volgut tenir», exposa Blanch.
Ara, el Banc Popular té l'opció de presentar un recurs d'apelació davant l'Audiència Provincial.
