La demarcació de Girona va viure entre els anys 2009 i 2013 el 2,4 per cent de les operacions investigades pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) de tot l´Estat, convertint-se en la novena província amb més actuacions policials. Cada any el Ministeri d´Economia i els seus especialistes en blanqueig de capitals detecten gairebé 5.000 moviments sospitosos a tot l´Estat, un volum suficient com per constatar que la realitat que reflecteixen els «papers de Panamà» és només la punta de l´iceberg. Un goteta d´aigua en un mar de grans capitals amagats durant dècades a paradisos fiscals per fortunes de tot tipus, des d´exministres amb molts negocis com José Manuel Soria a celebritats com Messi o Almodóvar, passant per presentadors de la televisió, empreses de tots els sectors (inclosos els dos principals bancs d´Espanya) i magnats dels hotels.
La sofisticació de les xarxes de blanqueig, l´avanç de l´economiasubmergida a tot el món i, sobretot, la certesa que els grans capitals recorrien habitualment a societats offshore com les de Panamà per tributar menys va portar a la creació a tots els països del món ric d´«unitats d´intel·ligència financera». Així va néixer a Espanya el Sepblac, sigles del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals. L´organisme, dependent del Ministeri d´Economia, va començar el 2009 a recopilar i processar la informació d´operacions sospitoses que estan obligades a remetre´s cada mes a agents tan lligats al dia a dia del moviment de capitals com els bancs, les notaries, els registres de la propietat o les societats d´inversió i moviment de fons. Els especialistes del ministeri analitzen a més l´activitat de negocis molt usats per ocultar i blanquejar diners, com joieries, agències immobiliàries i casinos, tots ells obligats a remetre informes de les seves transaccions. El resultat és que el Sepblac rep cada any dades de més de 800.000 moviments financers potencialment fraudulents. D´ells, l´any passat, 4.757 van donar peu a tot Espanya a investigacions en profunditat, en col·laboració amb l´Agència Tributària, així com amb fiscals, jutges i policies.
El Sepblac no informa ni de la quantia defraudada ni del resultat final de les investigacions que hi ha, encara que sí detallen que tot just el 20% dels casos queden en res. Entre els expedients que donen fruits hi ha alguns tan cèlebres com el que va propiciar la detenció de Mario Conde i els seus fills, que va començar a ser investigat pel Sepblac després que La Caixa remetés dades de moviments estranys.
Les autonomies «blanques»
Per comunitats autònomes, encapçala la llista la Comunitat de Madrid, on es produeixen un de cada tres casos, molts més dels que li correspondrien pel seu pes econòmic (18% del PIB espanyol). Al costat de Madrid destaca l´eix mediterrani, amb la Costa del Sol com a segona zona d´hiperactivitat delictiva. Barcelona, ??Marbella, València, Màlaga, Las Palmas i Alacant completen el top 7 del rànquing estatal de ciutats.
Les xifres pugen cada exercici gràcies al fet que cada vegada arriben més dades al Sepblac i que els seus analistes guanyen eficàcia amb l´experiència i amb la millora d´un operatiu que s´està convertint en clau tant en la lluita contra el blanqueig a territori estatal com en el cada vegada més preparat dispositiu internacional de lluita contra l´evasió fiscal i el rentat de diners tèrbols.
Queda clar en les dades del propi Sepblac, les quals revelen que en l´últim any va créixer un 23% l´intercanvi d´informació amb unitats d´intel·ligència financera d´altres països. Els analistes han passat d´aquesta manera de detectar 10.000 casos de blanqueig a Espanya entre 2009 i 2013 a fregar els 5.000 a l'any en l´exercici 2015. D´aquesta forma, Panamà és la punta d´un iceberg que lentament es fon.
