Les comunitats autònomes hauran de fer ajustos per import de 2.037 milions d'euros per quadrar els seus comptes i no superar l'objectiu de dèficit del 0,7% per aquest any, segons va anunciar ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Va ser en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que va aprovar el programa d'estabilitat per 2016-2019, en el qual es va fixar un sostre de dèficit per al conjunt de les administracions del 3,6% el 2016.
Per complir aquesta meta, Montoro va assenyalar que es farà un ajust de la despesa als pressupostos generals de l'Estat de 2.000 milions d'euros, als quals se sumaran 2.037 milions d'ajust de la despesa per part de les comunitats autònomes i 729 milions procedents de l'estalvi generat pel procés de reforma de les administracions públiques (CORA). El que no es va precisar va ser la quantia que correspon a cada comunitat d'aquest ajust global.
El ministre va recordar que al començament d'abril ja es va enviar una carta a les comunitats incomplidores de l'objectiu de dèficit de 2015 -totes menys Galícia, País Basc i Canàries-, en les quals se'ls donava quinze dies per aprovar acords de no disponibilitat de la despesa en els seus respectius consells de govern.
Un termini que es va ampliar després en canviar la xifra de dèficit d'aquest any i passar del 0,3% inicial al 0,7%.
L'objectiu de l'any passat era del 0,7%, però el conjunt de les comunitats ho va tancar amb un desfasament de l'1,66%, molt superior en el cas de Catalunya, que va ser del 2,70%; Extremadura, amb el 2,64%; Múrcia, amb el 2,52%; la Comunitat Valenciana, amb el 2,51%, i Aragó, amb el 2,13%.
Respecte a Catalunya en concret, Montoro va insistir que no ha aprovat els seus comptes de 2016 i que funciona amb el pressupost prorrogat del 2015, i ja ha elaborat un pla d'ajust i haurà de redactar a més un pla economicofinancer en desviar-se de l'objectiu de dèficit.
Ara bé, va posar l'accent que Catalunya, com altres comunitats, compten per aquest any amb nous recursos de la liquidació positiva del 2014, les quatre desenes de la flexibilització del dèficit i els estalvis dels interessos dels mecanismes extraordinaris de finançament.
Amb tot això, va afegir, el consell de govern de la Generalitat ha de prendre una decisió de no disponibilitat de despesa i des del ministeri es veurà si les xifres s'adeqüen a la realitat.
D'altra banda, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, va explicar que el seu departament ja ha acordat amb el Ministreri d'Hisenda un pla d'ajust que no suposa cap retallada en l'àmbit social perquè s'aplica l'ajust a la reducció del pagament d'interessos del deute.
En un entrevista a Catalunya Ràdio, Junqueras va celebrar que en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous per primera vegada Catalunya no va estar sola votant en contra de les decisions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i va criticar que un govern en funcions fixi els objectius de dèficit de les autonomies pels pròxims quatre anys.
"No té sentit des d'un punt de vista democràtic", va lamentar. Pel que fa als pressupostos, va manifestar que prefereix un escenari amb pressupostos pel 2016 però també recordat que hi ha governs que han governat amb pròrroga.
Expectatives de creixement
El Govern en funcions va calcular que l'economia espanyola creixerà de mitjana un 2,5 % entre 2016 i 2019, any en el qual l'atur serà del 14% de la població activa. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va exposar que "si les coses se segueixen fent d'aquesta manera, el 2019 hi pot haver a Espanya 20 milions de llocs de treball, amb una taxa del 13,9% de l'atur". Això implica un creixement d'1,8 milions de llocs de treball en aquests tres anys.
Aquestes previsions, que per a l'Executiu són "prudents i realistes" i estan supeditades a "la política econòmica correcta" (en referència a les previsibles noves eleccions generals), es van incorporar al Programa d'Estabilitat (2016-2019) i remès a la Comissió Europea (CE). L'Executiu comunitari respondrà al maig amb recomanacions específiques per als següents 12-18 mesos. Respecte al dèficit del 2016 (3,6% del PIB), el titular d'Hisenda va explicar que s'estableix una nova meta de l'1,1% del PIB per a la Seguretat Social, de manera que és l'administració que rep el marge més alt respecte a les xifres prèvies, en sumar vuit dècimes a l'objectiu anterior.
El Govern confia que la CE accepti donar un any més de marge per baixar d'un desequilibri entre ingressos i despeses del 3% del PIB, que és el límit màxim establert en el Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.
