Després de la generació?X (nascuts de 1960 a 1980), filla dels babyboomers, ve la Y o dels millennials (1980-2000), joves plenament adaptats a les noves tecnologies, la vida dels quals passa sí o sí per un dispostiu mòbil intel·ligent i que encaren la societat de consum, les relacions personals i les laborals des d'una perspectiva molt pròpia. Dues generacions, dues visions d'entendre el món que, ahir, van mantenir un «combat» amistós a l'Espai Caixa de Girona, organitzat per la sexagenària Associació per al Progrés de la Direcció i Eurofirms.

La transformació digital sobtada de la societat i de l'economia provoca que la col·lisió de models generacionals sigui més intensa i, a causa d'això, la convivència entre sèniors, els X, i millennials, els Y, fa anar de corcoll sociòlegs, analistes, experts en màrqueting i, en el cas concret de la jornada d'ahir, professionals de les relacions laborals.

Cristóbal Faus, director de Recursos Humans del Grup Godó, apuntava que la irrupció dels millennials en el mercat laboral, combinada amb la sacsejada tecnològica, fa que canviï el paradigma. Per exemple, assenyalava, en el cas dels recursos humans el nou escenari provoca que les competències que es valoren d'un aspirant a una feina no siguin les mateixes que fa uns anys: enrere ha quedat la titolitis (l'obsessió per l'acumulació de mèrits acadèmics) per deixar pas a les capacitats. Faus va aportar dades d'estudis que conclouen que «per a les noves feines» (llegeixi's, en anglès, un altre dels trets del nou entorn: social media managers, cognitive computering engineers, internet of things architects, etc.) es tenen en compte noves variables, com ara «la capacitat de resolució de problemes complexos». I «els valors»: ara, apuntava Faus, els valors són molt tinguts en compte pels recruiters (reclutadors de talent) de les companyies.

Marc Cortés, soci i director general de RocaSalvatella, citava un argument atribuït a Charles Darwin per sintetitzar en què consisteix el «combat» generacional: «No és l'espècie (empresa, treballador,...) més forta la que sobreviu. Tampoc no ho és la més intel·ligent, sinó la que millor s'adapta als canvis». O sigui: si l'espècie sènior vol sobreviure en el mercat laboral, no té altre remei que fer un esforç d'aptació, d'entendre què pensen els millennials (els sèniors del futur) i de convertir el repte digital en un avantatge competitiu per descobrir que la tecnologia «no entén d'edats» i que està al servei de les persones i organitzacions i no a la inversa.

L'avantatge dels de la generació Y rau a haver crescut de la mà de les noves eines digitals; el desavantatge, en el fet que els queden una bona colla d'anys de convivència (personal i professional) amb els sèniors analògics. «Un conflicte humà propi de generacions diferents», en paraules del director general d'Eurofirms, Miquel Jordà, que, com ha passat pels segles dels segles, «es resoldrà».