Ausbanc va obtenir prop de 40 milions dels bancs i 5 més en subvencions

L'informe del fiscal que investiga la causa apunta que la cúpula de l'entitat hauria estafat 4.000 socis

26.05.2016 | 07:23
Luis Pineda.

Ausbanc, associació a través de la qual el seu expresident, Luis Pineda, presumptament extorquia a bancs i empreses, va aconseguir en una dècada pagaments de 39 milions d'euros per part d'entitats financeres, però, a més, va obtenir entre 2012 i 2013 més de 5 milions d'euros de subvencions públiques. Així consta en la denúncia que el fiscal Daniel Campos va presentar al jutge a partir de les recerques de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional i que va donar motiu a la intervenció del telèfon de Pineda al novembre de 2015.
D'acord amb aquest informe, que obra en el sumari al que ha tinguaccés Efe, Ausbanc Empreses hauria obtingut en una dècada 37.933.138,99 euros procedents d'entitats financeres i Ausbanc Consum hauria rebut 1.939.297,90 euros. A més, el 2012 se li va concedir una ajut de 2.860.156,65 euros i el 2013 una altra de 2.563.918,42. El fiscal considera cridaneres aquestes subvencions a una associació que entre 2005 i 2012 va estar exclosa del Registre estatal d'Associacions de Consumidors i Usuaris i que el 2014 va tornar a quedar-ne fora. El 2005 Ausbanc va quedar exclosa d'aquest registre per oferir tracte afavoridor a la seva pàgina web a les entitats que paguessin.
En aquest context, l'informe assenyala que Ausbanc també hauria estafat els prop de 4.000 associats, que pagaven 72 euros com a quota d'ingrés i 15 més cada mes pensant que es convertien en «socis de ple dret», quan en realitat, segons la Policia, els diners es destinaven «a l'enriquiment personal dels seus directius». La UDEF va començar a investigar a partir d'una denúncia anònima del 2 de febrer de 2015 i va prendre declaració a representants de diferents bancs, testimoni a partir dels quals va deduir que Ausbanc obtenia finançament encobert en forma de convenis publicitaris amb entitats financeres «d'una forma en certa manera coaccionada», ja que els qui no accedien o deixaven de pagar eren fruit «d'importants campanyes d'assetjament per part de Ausbanc».
La Policia va identificar l'ús de tàctiques «com a mínim intimidatòries» cap als bancs, als quals advertia que la negativa a signar convenis podia comportar una sèrie de conseqüències: és a dir, campanyes de desprestigi per part d'Ausbanc. Les quantitats exigides a algunes entitats arribaven fins als 300.000 euros anuals, xifres que la Policia considera fora de mercat.
«Resulta cridaner que Ausbanc, associació que té com a fi principal la defensa dels drets i interessos legítims dels usuaris dels serveis prestats per les entitats de crèdit, tingui com a principal font de finançament els pagaments realitzats precisament de les entitats financeres, que són contra les quals, segons el seu objectiu, hauria de dirigir les seves actuacions», exposa el fiscal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema