Des que va obrir la primera botiga a Barcelona de Mireia Vidal Brides, la Mireia Vidal té poc temps per pujar a Girona. Concertem, doncs, una entrevista telefònica, amb un advertiment previ: "Si m'entra una clienta a la botiga, haurem de parar un moment". Tal dit, tal fet. A mitja conversa, la Mireia es posa a parlar en anglès amb un compradora -"What style do you like?" ("Quin estil li agrada?")-. Li explica que li pot fer el vestit a mida, que si convé li escurça, que no hi ha cap problema. "Disculpa", diu al cap d'una estona, i prosseguim l'entrevista amb aquesta fins ara jove promesa del disseny que ha esdevingut empresària. "Això són 24 hores 365 dies l'any", afirma; "però ho faig perquè m'agrada".

Amb 19 anys ha rebut premis, té una empresa amb oficines a Nova York, Londres i Mèxic i una marca pròpia. Com es paeix tot això?

Bé, amb moltes ganes i il·lusió i sempre lluitant per fer possible el somni. Mai ningú no m'ha regalat res per arribar fins aquí. D'altra banda, tinc molt clar que seguiré fent el que m'agrada.

Ser relativament coneguda li genera pressió?

Home, sí. De totes maneres tot això ho faig perquè m'agrada. La il·lusió no la perdré, perquè entenc que és bàsica. I haver rebut premis (dubta)... en fa, sí, però ens ho prenem com una victòria col·lectiva, del meu equip i meva. Sense el treball de la gent que està amb mi, la meva feina no seria res. Tots els reconeixements ajuden, perquè vénen a dir-nos que la feina està ben feta.

S'hauria pensat mai que el reconeixement professional li arribaria tan aviat?

No. Si un any enrera m'haguessin dit que ara ja tindria una botiga a Barcelona i tot plegat, no m'ho hauria cregut. Sense anar més lluny, fa un any encara no sabíem res del projecte.

El sector com s'ha pres el seu èxit precoç?

Els quatre contactes que tenia m'han deixat de parlar, però no per res, sinó perquè ara som competència. Suposo que em veuen com un una "ninyata" de 19 anys (riu). Que després de 20 anys en el sector de la moda vegis com una nena de 19 arriba i et posa una botiga a Barcelona, potser molesta. Però fins que tingui recursos per seguir endavant no penso parar i penso anar a "petar" el mercat.

Com?

Els nostres vestits de festa van dels 200 als 500 euros el més car. I els de núvia, dels 500 als 2.000, però la gran majoria es mouen entre els 700 i els 1.100 euros.

Preus assequibles, per tant.

Sí, i qualitat. Ep, i ara llançarem una campanya de màrqueting bastant agressiva a mitjans...

I els seus treballadors, com assimilen això de tenir una cap de 19 anys?

Alguna vegada hi ha hagut alguna enganxada, però res més. Que un treballador de 60 anys rebi instruccions d'una noia de 19 de vegades genera algun conflicte. Els costa, però habitualment la relació amb els treballadors, tinguin l'edat que tinguin, és molt bona, molt cordial i professional. Entenen que és un projecte, que és nou i se l'acaben fent seu.

A banda de l'edat, vostè és dona en un món, el dels negocis, on sempre han manat els homes. Un altre repte?

Sí, sí, tot i que jo no tinc cap problema ni amb homes ni amb dones. Ara busco homes que cusin, un perfil que escasseja en un món on tradicionalment han estat les dones les que han assumit aquesta funció.

Què ha estat el més complicat a l'hora d'engegar el negoci?

Del finançament, que acostuma a ser un problema gros, se n'ocupa la meva parella, que és el capitalista de l'empresa (riu). A mi em correspon la part creativa. El més complicat ha estat començar a entrar en el món. Organitzar-ho tot, contractar proveïdors de teles... i més coses. I el que és l'execució de la idea, perquè el sector dels vestits de núvia està bastant masegat, tot i que encara penso que hi ha espai per a nous creadors.

Donem per fet que dissenyar és la seva passió. Què és el que menys li agrada de la seva condició d'empresària?

M'agrada dissenyar i atendre la núvia, que consti. La part que menys m'agrada... potser la que té a veure amb la comptabilitat, la gestió dels estocs, etcètera. Són maldecaps, però s'han de fer i per sort tinc una persona que m'ajuda molt en aquestes tasques. El més cansat de tot és passar-se el dia aquí i començar a fer publicitat, per aconseguir que la gent conegui la marca.

La reina Letizia, que té un vestit seu, i el president Puigdemont, que va inaugurar la botiga de Barcelona, ja la coneixen...

Sí (riu). A la dona del president (Marcela Topor) també n'hi vaig fer un per a un casament. I crec que va quedar molt contenta (torna a riure).

Obrirà més botigues aviat?

La propera la volem obrir a Girona. Ho estem estudiant.

Què li diria a un jove com vostè que tingui intenció de posar en marxa una empresa?

Primer de tot que hi posi moltes ganes, perquè al principi li tocarà pujar un pendent molt fort. Li recomaria que no perdés el rumb i que en tot moment tingués present quin és el seu propòsit. A partir d'aquí, a dedicar-hi hores.