Amb el permís del Brexit -nom amb què es coneix el «procés» britànic engegat pel premier David Cameron i que la revetlla de Sant Joan decidirà, via referèndum, si el Regne Unit continua formant part o no de la Unió Europea- la gran amenaça per a la recuperació econòmica espanyola -i de retruc, per a la catalana i per a la gironina- rau en el dèficit públic. Ho sosté el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, que ahir, a Girona, va pronunciar la conferència Els interrogants de la recuperació econòmica, a l´Espai Caixa, davant d´una audiència aproximada de 200 persones, bona part de les quals eren empresaris.
En un context en què l´economia nacional «està funcionant bé»; en què s´ha «punxat la bombolla del crèdit» i en què famílies i empreses «han fet els deures» i han corregit el sobreendeutament, el dèficit de les administracions constitueix el gran interrogant, pendent de resposta, de l´economia espanyola, va exposar Masana. Amb un deute públic de rècord històric -el 19 de maig s´enfilava, per primera vegada en cent anys, fins al 100% del Producte Interior Brut (PIB)-, la contenció pressupostària de les administracions és el repte que haurà d´afrontar el nou Executiu que sortirà de les urnes el proper 26-J, sosté el directiu de CaixaBank, que ahir llançava, també, un advertiment: el superàvit, o un dèficit raonable «del 2%» en els comptes de l´Estat, de les autonomies i dels ajuntaments no arribaran de la mà de rebaixes fiscals, tant en voga entre els gestors públics ara que s´apropen nous comicis, a no ser que els governs facin una clara aposta per «millorar la productivitat» tant en el sector públic com en el privat. Per reforçar la tesi, Masana va aportar una dada: la rebaixa de la pressió fiscal aplicada pel govern del PP el juliol de 2015, pocs mesos abans de les eleccions del 20-D, va fer créixer el dèficit públic un 0,9%: és a dir, de no haver-se dut a la pràctica, Espanya gairebé hauria complert els objectius fixats per la UE, i el saldo negatiu entre ingressos i despeses s´hauria quedat en el 4,26% el 2015.
Dèficit públic a banda -ahir, el Ministeri d´Economia anunciava que a l´abril va créixer un 15%, fins a l´1,25% del PIB-, Masana va identificar l´atur com un altre dels passius de l´economia espanyola. No obstant això, va posar en valor que al llarg dels darrers mesos la tendència ha estat positiva pel que fa a creació de llocs de treball; ara, va dir, «caldria alguna reforma per afavorir l´ocupació juvenil i contractació a llarg termini».
Incertesa: menys inversió
En aquest context, Jaume Masana va posar l´accent en un altre factor que entén clau per a la recuperació: la inversió estrangera, la qual, a diferència de 2015 i 2014, anys en què l´entrada de capitals de tercers països va seguir una tendència clarament positiva, ha caigut els primers mesos del 2016. Per què? La resposta del directiu de CaixaBank va ser clara: «la inestabilitat política no ajuda». En línia amb això, va verbalitzar en públic el desig que «es recuperi» la tranquil·litat a l´arena política, perquè «l´economia la necessita».
El nou escenari monetari que obrirà la Reserva Federal dels EUA a curt termini, amb tipus d´interès a l´alça; la volatilitat de les borses -tot i que «ara són atractives»-; els dubtes que generen països emergents com Rússia, Brasil i Sud-àfrica, i l´evolució del preu del petroli són altres interrogants, a escala global, que planteja Masana.
