"Quan un danès perd la feina riu; un català, en canvi, es posa a plorar"

Entrevista a Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

13.06.2016 | 07:25
"Quan un danès perd la feina riu; un català, en canvi, es posa a plorar"

Secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El sistema laboral danès és l'Ítaca particular de Josep Ginesta (Sant Antoni de Vilamajor, 1968): sous dignes, treball estable, formació continuada, empresaris socialment responsables, organitzacions competitives i zero legislació. "L'eficiència" de les polítiques d'ocupació a Catalunya, diu, passa per estratègies conjuntes entre administracions i agents econòmics i socials.

Girona rebrà 35 milions d'euros per a polítiques d'ocupació aquest any. El Govern vol canviar el paradigma i a l'hora de distribuir els fons tindrà en compte que administracions, patronals, sindicats i tercer sector concertin estratègies que siguin més eficients en la lluita contra l'atur.

Vostè proposa que sector públic i privat acordin les polítiques d'ocupació a Girona. No hi ha res impossible, oi?
No (somriu). Per una banda, la llei del SOC obliga a fer desplegament de la concertació territorial de les estratègies d'ocupació. El disseny vertical d'aquestes polítiques fa que en un mateix territori pugui haver-hi dos operadors amb iniciatives incoherents. Des del punt de vista de l'eficiència en l'aplicació de les polítiques públiques, la concertació és clau.

Condicionaran els ajuts a la concertació prèvia?
És una eina que contemplem. En aquells territoris on hi hagi estratègies concertades que compleixin els requisits, amb lideratge institucional i amb la participació de patronals i sindicats, hi haurà prioritat per abocar-hi recursos, perquè serem més eficients.

Caldrà "pressionar" més el sector públic o el privat?
Patronals i sindicats són capaços de posar-se d'acord en moltíssimes coses. La dificultat està en el lideratge institucional i en què els ajuntaments deixin de costat qüestions més polítiques i siguin capaços de posar l'eix del bé comú sobre la taula. En els llocs on tenim més dificultats és on les institucions no es posen d'acord.

Està d'acord amb el president de la CEOE, Joan Rosell, quan diu que "la feina fixa és un concepte del segle XIX"?
Tal i com ho va explicar ell no. Matiso: treballar sempre en el mateix ofici i en la mateixa empresa tota la vida ha passat a la història. En aquest sentit, podria estar d'acord amb ell. Ara bé, que treballem en diversos oficis i en empreses diferents no està renyit amb la feina estable, ni amb què les persones decideixin canviar de feina per progressar i millorar, i no pas perquè se'ls acaba un contracte temporal. La reforma laboral ha accentuat el nombre de contractes temporals (a Girona, representen el 85% dels nous contractes).

Per tant, el que hauria de passar a la història, és la reforma raboral del PP?
Correcte. El treball estable és el que permet que les persones escriguin els seus projectes vitals, que tinguin autonomia i que tinguin llibertat. Els països més competitius d'Europa són aquells que paguen millors salaris i tenen contractes estables. És a dir: si pagues amb cacahuets, tens micos. Països com Dinamarca paguen bé els treballadors i allà són competitius i hi ha feina estable. Quan un danès perd la feina es posa a riure perquè sap que en trobarà una altra; quan la perd un català, el que fa, per desgràcia, és posar-se a plorar.

A Girona, quins són els sectors estratègics per crear ocupació de qualitat?
S'hauria de posar el focus en el turisme de qualitat com a element diferenciador d'altres mercats internacionals. El sector agroalimentari també és un referent en molts àmbits. Ara, no ens pot continuar passant que ens trobem amb models organitzatius en forma de falses cooperatives i que siguin les que acabin donant feina en aquest sector; organitzacions en les que hi treballa molta gent, la majoria estrangers que fan jornades massa llargues (es refereix a casos detectats al sector carni, sobre el qual Govern i sindicats ja han llançat un avís d'alerta).

Se n'han detectat de falses cooperatives a Girona?
Sí, força casos, tot i que no tants com a Osona.

Quants?
Ara mateix no li puc dir perquè n'hi ha alguns que estan sota investigació. En alguns casos hem canviat el model i hem transformat els contractes en indefinits.

I els empresaris com justifiquen aquestes pràctiques?
Empreses i patronals expliquen el problema que els suposa els costos laborals; altres plantegen la qüestió de la flexibilitat.

Com ajudaran als majors de 45 a l'atur a trobar feina?
Amb polítiques de formació i de contractació. Els programes més efectius són els mixtos, que combinen formació i inserció a l'empresa, que rep un subvenció del SOC per contractar i formar. Prop de la meitat dels aturats de Girona són majors de 45 anys.

Veurem desaperèixer la bretxa salarial entre homes i dones?
Hem de resoldre les desigualtats entre homes i dones; les desigualtats entre els que més cobren i els que menys i les desigualtats entre els que s'han vist afectats per la crisi i els que no. Merkel, per reduir les desigualtats socials provocades per uns anys de reformes estructurals del mercat de treball, ha instaurat un salari mínim de 1.500 euros. Nosaltres apostem per un salari mínim català que pugui situar-se a en els mil euros.

Joaquin Gay de Montellá (Foment del Treball), ja ha posat el crit al cel per l'escenari polític que s'ha obert a Catalunya.
Que no hi hagi pressupostos tindrà impacte en les polítiques socials del país. Ara, l'estabilitat que necessita el senyor Gay de Montellà és que Catalunya sigui un estat que pugui dotar les empreses d'infraestructures. Els empresaris de Girona de FOEG i de Pimec no demanen pressupostos, sinó infraestructures. Demanen pagar una energia al preu que es paga a Europa. Demanen polítiques pensades per al territori. Demanen sentit comú.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema