Pau Vila, que viu, estudia (Enginyeria en Organització de les TIC i Administració i Direcció d'Empreses) i treballa (Deloitte) a Barcelona, és un dels dos joves d'Espanya que va anar becat a la WWDC (Apple va cobrir-li les despeses). Emprenedor precoç -va engegar una start-up tecnològica amb altres companys-, Vila, que parla amb la claredat que atorguen els 20 anys, va tornar de la Vall del Silici convençut que Catalunya, i en especial Barcelona, tenen opcions de seguir les passes, salvant les distàncies que calgui, dels Gates (fundador de Microsoft), Jobs (el gurú d'Apple), Pages i Brins (els dos "monstres" de Google).

Quan "mister Apple" es posa en contacte amb vostè per dir-li que és mereixedor de la beca, què li passa pel cap?

El premi té dos grans puntals: l'assistència a la conferència en si, tot i que passar una setmana allà tampoc no et canvia la vida, i el reconeixement, que és més simbòlic. Apple, tant per la part bona com per la dolenta, no deixa ningú indiferent.

Quina és la part bona i quina la part dolenta de la marca de la poma?

Ho dic en el sentit que Apple, que té una gran influència, té aquesta polaritat des del punt de vista de l'enginyeria i de la informàtica: o bé t'apassiona o bé no t'agrada gens la seva política.

I per què passa, això, segons vostè?

Com a empresa té una filosofia diferent a la resta de tecnològiques: vol humanitzar la tecnologia. Apple no fan grans innovacions que siguin trencadores. Agafa les que ja existeixen -ni va inventar els mòbils amb pantalla tàctil, ni les tauletes, per exemple?- i les humanitza perquè tothom les pugui fer servir sense haver de ser un gran expert informàtic.

Vostè és dels partidaris?

En sóc partidari, sí. Tenir un reconeixement d'aquesta marca i que de milers d'aspirants a la beca te la concedeixin a tu va més enllà del fet que puguis passar una setmana a San Francisco. Obre portes; hi ha moltes empreses que es fixen en aquests detalls.

Si la companyia fundada pel malaurat Steve Jobs li oferís feina, l'acceptaria?

A mi m'agrada la cultura d'Apple i la seva visió del món. No m'ho he plantejat, la veritat, però comparteixo el seu punt de vista.

Se la imaginava més gran?

La innovació genera molt secretisme a Silicon Valley. Les empreses d'allà són molt hermètiques, no només Apple. L'experiència ha estat una mica millor del que m'esperava. Allà hi passen coses que semblen ciència ficció: Google, per exemple, treballa en els cotxes autònoms, i quan arribes allà els pots tocar. I ho vam poder fer perquè havíem estat seleccionats per Apple.

Hi ha persones normals a Silicon Valley o això del "friquisme" és un mite?

(Riu). Un pot pensar que tot són informàtics bojos; potser sí que que la gent d'allà són d'un perfil molt peculiar, però no només hi ha informàtics. La màgia de Silicon Valley és que transcendeix la informàtica. Tot el que fan és disruptiu, trencador des del punt de vista tecnològic, però també des del punt de vista social o humanístic. Hi treballen filòsofs, filòlegs, biòlegs... gent amb moltes ganes que creu que pot canviar el món. Això els fa estranys i especials. Són friquis perquè quan creuen que un canvi és possible lluiten fins al final, fins que l'aconsegueixen a través de la informàtica.

S'hi veu treballant-hi?

Admiro molt la seva manera de fer, però al final el que compta són les persones. Silicon Valley és el que és perquè al darrere hi ha gent boníssima. Si a Barcelona hi hagués la mateixa gent amb la mateixa filosofia, el resultat seria molt semblant.

M'està dient que veu possible un Silicon Valley a la catalana?

Des de fa uns anys Barcelona s'està posicionant com a punt neuràlgic on hi ha gent que té idees semblants a les que tenen a Silicon Valley i que ve de tot el món. Estem en un moment força màgic a Barcelona: s'està creant una filosofia semblant a la d'allà, tot i que queda molt camí per recórrer. Un Silicon Valley català és possible.

Ens queda molt per veure'l?

Hi ha camí per recórrer, però Barcelona és molt diferent a la resta d'Espanya i d'altres llocs d'Europa. Aquí tenim el Mobile World Congress i això ens dóna accés a empreses i a innovació relacionada amb els mòbils. Podem anar més enllà.

Vostè ha emprès. Digui'm si tinc raó o no: crear negocis a Catalunya és fàcil.

Jo crec que sí. Critiquem molt la burocràcia, però és una part molt petita d'un ecosistema com el de Silicon Valley, per exemple. Seria ideal fer tot el procediment legal en el menor temps possible, però no crec que sigui una barrera. No conec ningú que tingui una gran idea i deixi de dur-la a la pràctica perquè triga una setmana més a constituir el negoci. La part essencial és si tens l'ecosistema de persones, si a Catalunya pots trobar un grup de gent que tingui una manera de pensar compatible amb fer les coses que fan a San Francisco. I les trobaríem. Les persones són les que fan que un lloc sigui emprenedor o no.

A Barcelona hi ha diners per a nous projectes innovadors?

En comparació amb Europa i el món, a Barcelona és fàcil trobar finançament per a bons projectes. Internacionalment, Barcelona i Tel Aviv estan molt ben posicionades.

Al "top ten"?

Sí. I la prova és que quan vas a Silicon Valley i dius que véns de Barcelona, la gent ho col·loca en el mapa i somriu. No només ens coneixen per la platja i la paella.

I Girona té opcions en aquest món?

Barcelona té molt de pes, però, al final, l'esperit de què parlo no és tant només d'aquella ciutat, sinó de Catalunya. Allò que passa a Barcelona és extensible a Girona: tinc companys gironins que emprenen i que ho estan fent molt bé.

La crisi ens ha obligat a exportar massa talent?

Conec moltes persones que han anat a fora, però no pas en el sentit de "he de marxar perquè aquí no em podré guanyar la vida". Això potser afecta més les feines no qualificades, però entre universitaris i màsters, la gent que conec i que ha marxat ho han fet perquè volien aprendre més i veure món. Aquestes persones tornaran formades en altres universitats del món. També hi ha talent de fora que ve a estudiar a Catalunya. Hi ha molta mobilitat perquè cada país té el seus punts forts. Barcelona és un referent en el camp de la genètica, per exemple, gràcies al Parc de Recerca Biomèdica.

Quins plans de futur té?

M'agrada el que estic fent. Haver estat seleccionat per Apple i haver conegut Silicon Valley per dins m'ha obert les mires. Ha estat com un viatge al futur. He vist que la cultura i les innovacions, allà, són reals. I tard o d'hora arribaran a Catalunya.

Impossible is nothing.

Exacte: a finals del 2016, per exemple, Uber posarà en marxa en període de proves taxis sense conductor que faran servir la intel·ligència artificial per optimitzar itineraris.