Adjectius com ràbia, frustració, por, preocupació o tristesa es podien adequar a la perfecció per descriure les cares dels treballadors que ahir sortien per la porta de Nylstar després de la reunió mantinguda amb la comitiva de l'empresa. La xifra era real, 185 treballadors que marxen després de mesos d'incertesa per deixar la feina en mans de 40 persones que són els que constituiran la plantilla a partir d'ara.
En una jornada força caldejada els sindicats van ser una de les veus més crítiques. Juntament amb el comitè de l'empresa van titllar la decisió de «tancament encobert» i van prometre que hi haurà més mobilitzacions, la primera d'aquestes el proper 27 de juliol. El secretari general de FITAG-UGT de les comarques de Girona, Gabriel Tejada, va assegurar «que no és normal que l'empresa hagi estat 5 mesos sense produir i 3 més sense llum funcionant amb grups electrògens».
El secretari general de la UGT, Xavier Casas, va destacar la importància històrica de l'empresa per Blanes i va demanar «més implicació per part del Govern a partir del Pla Nacional de la Indústria aprovat ahir mateix. Casas va tranquilitzar als assistents assegurant que des dels sindicats «faran tot el possible per salvar aquesta icona industrial de Catalunya» i que «si la situació no millora, es podrien arribar a demanar responsabilitats penals».
El president del comitè de l'empresa, Juan José Rodríguez, també va coincidir amb les mateixes línies d'actuació, remarcant, però, la dificultat de la situació que estan vivint els treballadors. «Porto tota la vida a Nylstar i em semblava que havia vist de tot, menys ara, que veig molt clar que ens estem ficant en un carreró sense sortida. Des del 2013 es podia preveure que la cosa no aniria bé» va explicar.
En primera persona
Malgrat totes les mostres de suport per part del sector sindicalista, així com la promesa de dur a terme accions i protestes per fer front a la situació, els ànims dels treballadors de la planta de Blanes no van ser fàcils de domar. Les cares llargues delataven, i molts dels assistents no es mostraven gens optimistes al respecte. Un exemple és el Carlos Caballero, que després de 5 anys a la planta va veure en directe i de primera mà els canvis que es van anar implementant. «Recordo l'any 2013, llavors encara la situació es mantenia prou estable i teníem algun tipus de benefici. A?partir de llavors va entrar la nova directiva i es va diversificar completament la producció. Es va inflar excessivament la massa salarial no productiva i la cosa no podia acabar bé de cap manera».
Un altre dels afectats per la decisió és en Miquel García, un home casat amb fills i hipoteca, «igual que molts dels companys». Actualment viuen del sou de la seva dona i del que ell pot arribar a cobrar de l'atur, que aviat se li acabarà. «Aquesta situació no té cap tipus de futur, el que es vol és rebentar l'empresa, com ha estat fent fins ara, i vendre's el que quedi. Segurament hi ha interessos al darrere i l'única alternativa seria canviar la directiva».
Durant l'any 2013 la producció de Nylstar era de 1.700 tones mensuals, ara s'ha reduït fins a les 400, una mica en paral·lel amb els ànims del personal, que també han disminuït notablement.
