Nascut a Pineda de Mar l'any del Mundial de Futbol de Naranjito, el 1982 (Espanya en va quedar eliminada en la primera fase), Pere Aragonès segueix de prop les passes del seu mestre Junqueras. Ocupa una de les secretaries amb més pes al si del Govern. Jove i sobradament preparat (també ha passat per Harvard, als EUA), aquest polític avesat a l'oratòria -ha estat portaveu adjunt d'ERC al Parlament-, no es treu la república catalana del cap.

En el seu bloc personal es presenta com un "historiador econòmic en construcció". Ja està construït?

Gairebé. Em falta acabar la tesi.

Vostè ve del món del Dret, però ha fet el pas a l'Economia. Amb quina disciplina es queda?

Totes les decisions jurídiques tenen efectes econòmics i l'economia també s'ordena amb lleis i normes. La base perquè l'economia funcioni és la seguretat jurídica.

Al seu perfil de LinkedIn especifica que parla anglès i català...

I castellà també...

No, no ho posa. És una declaració d'intencions?

Si no hi és s'hauria de posar, però de declaració d'intencions res de res. Són les tres llengües (català, castellà i anglès) de treball que tenim.

És més d'esquerra, més republicà o més català?

Els projectes polítics tenen sentit quan alineen molts elements alhora. El projecte polític (d'ERC) està intrínsecament relacionat: un projecte de justícia social i d'igualtat d'oportunitats amb una idea d'organitzar el poder polític repartit, en què garantim que les persones tenen llibertat i no estan dominades per agents econòmics o polítics; una idea republicana, per tant, i això s'ha de construir en algun lloc, en aquest país. Si no existís ERC l'hauríem d'inventar.

Pocs mesos com a secretari d'Economia i no hi ha pressupost i el Constitucional ha posat en qüestió l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). D'això se'n diu començar fort...

Ningú no ens va dir que fos fàcil quan vam començar aquest govern, que té el repte de dur Catalunya a les portes de la independència. En l'àmbit dels pressupostos hem de dir que és una llàstima perquè estem en una cojuntura econòmica en la qual els ingressos de la Generalitat comencen a millorar i podem començar a revertir retallades. Va ser una llàstima que no s'aprovés el pressupost, que preveia 874 milions d'euros d'increment de la despesa social. Una part important es podrà incloure en la pròrroga, però no tota, perquè abans haurem de garantir que complim un límit de dèficit imposat pel Ministeri d'Hisenda, que és arbitrari i injust.

Van confiar massa en la CUP? No hi havia més suports possibles?

Tenim un acord d'investidura amb la CUP, que va permetre que Carles Puigdemont fos president, i que anava associat a un pla de govern. No podíem negociar uns pressupostos que desmentissin el pla de govern, que hagués estat el que ens hauria posat sobre la taula alguna altra força política. La CUP era l'única opció. Ara s'obre una nova etapa amb la qüestió de confiança (a Puigdemont) a principis de tardor. Pressupostos i qüestió de confiança són dos elements indissociables per encarar en condicions aquesta legislatura.

Què passa ara amb l'ATC?

La sentència del TC no n'afecta el desplegament. Els articles o disposicions addicionals de la Llei de mesures de 2015 que s'han declarat inconstitucionals eren mandats del Govern molt genèrics per tirar endavant les estructures d'estat. Però no els necessitem. Seguirem endavant i la millor mostra d'això és que l'ATC ja està desenvolupant la via executiva per ser capaç, quan algú no paga un impost, d'executar-lo via embargament i no haver de recórer a l'agència espanyola. Els fets demostren que la sentència del TC no impedirà per res el procés.

Què li sembla que Espanya vulgui apujar l'Impost de Societats per evitar la multa d'Europa per incomplir el dèficit?

És el reconeixement que quan es va modificar l'Impost de Societats a finals del 2015 es va fer per una qüestió electoralista. La recaptació dels primers mesos de l'any mostra que l'Administració central ha augmentat molt el dèficit en relació amb l'any passat per la caiguda de la recaptació a partir de l'impost. Ara ja han guanyat i fan com el 2011: apujar impostos que van dir que abaixarien.

L'advocat general del Tribunal Superior de Justícia Europeu (TSJUE) diu que les clàusules sòl no s'han de retornar amb retroactivitat. Què en pensa?

No és el final del procediment, perquè faltarà la decisió del tribunal. Gairebé sempre, però, les opinions de l'advocat general coincideixen amb les del TSJUE. És evident que amb les clàusules sòl hi ha molta asimetria entre les parts: una té molta informació, el banc, i el ciutadà, no. Les clàusules s'imposaven i per això es van declarar abusives pel Tribunal Suprem el maig de 2013. Algunes entitats les van treure; d'altres encara no i s'hi haurien de posar.

N'hem d'extreure alguna lliçó del Brexit?

Hi ha aspectes que ens ajuden a relativitzar certes pors i certes amenaces: hem vist com la UE el 23 de juny (dia del referèndum britànic) no rebia el Govern d'Escòcia i ara el rep amb els braços oberts, i ho fan les màximes autoritats europees, que s'adapten a les noves circumstàncies. També ho faran en el cas català a mesura que avancin els esdeveniments. Aquesta és la lliçó positiva. La sortida del Regne Unit és la dolenta: és el cinquè destí de les nostres exportacions i un mercat emissor de molts dels turistes que vénen al nostre país. És una mala notícia per la incertesa sobre el futur de la UE. Ens interessa el projecte europeu, posat al dia i molt millorat. A ERC som independentistes catalans però federalistes europeus.

El 2017 serà complicat sota el prisma econòmic?

Tenim un 2016 amb molt bones previsions de creixement, del 2,9% del PIB, i sembla que poden millorar. El 2017 tots els pronòstics apunten que hi haurà un ralentiment, tot i que creixerem per sobre de la mitjana mundial. Veurem si hem estat capaços d'aprofitar la cojuntura favorable per fer els canvis estructurals que calia.

Hi haurà terceres eleccions a Espanya?

No tinc una bola de vidre, però estic convençut que no. El canvi de posicionament de C's és molt indicatiu. Han canviat les actituds: Mariano Rajoy ja no fa el paper de Don Tancredo i s'ha activat per buscar suports, C's ha canviat de posició i la incògnita serà que farà el PSOE. Però apostaria que tots tres acabaran trobant una solució.

Un govern del PP a Espanya dèbil no és una bona oportunitat per intentar arrencar reformes que interessin a Catalunya?

Per a un govern de la Generalitat que té un full de ruta cap a la independència, un govern amb majoria absoluta del PP o una gran coalició o un govern en minoria són els mateixos. Tot i això, en algunes qüestions del dia a dia es podrien facilitar algunes coses, però no hi tinc gaires esperances.

I a Catalunya, tindrem eleccions aviat?

No. Estic convençut que superarem la qüestió de confiança, que es revalidarà la confiança d'una majoria absoluta del Parlament cap al president Puigdemont i que reforçarem el programa de govern.