Unes cinquanta empreses de Girona ja s'han beneficiat dels coneixements i dels recursos que els ofereix Eurecat, que disposa d'una delegació al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Incorporar la cultura de la innovació al teixit productiu català constitueix el gran objectiu d'aquest organisme que, com assevera el seu president, actua a casa nostra com a "facilitador" de tecnologia.

Què representa per a Eurecat el premi Manel Xifra i Boada?

Portem tot just un any de funcionament consolidat. Seria presumptuós pensar que és un reconeixement a la feina feta. Crec, per tant, que el premi va més en la línia de reconèixer una cosa que costa molt de fer a casa nostra, un país petit on hi ha moltes inicatives també petites: amb Eurecat s'està aconseguint vertebrar un projecte amb una massa crítica més gran, a través del qual petites iniciatives, totes fantàstiques, s'han pogut ajuntar i crear un projecte de més magnitud i amb més possibilitats.

Els va costar molt fer entendre que calia unificar els centres tecnològics?

Qualsevol fusió és complicada, perquè comporta un joc de renúncies i de generositats. I això costa d'entendre. Però era evident que en un país de la mida de Catalunya, que hi haguessin sis, set, vuit centres que pretenien fer més o menys de tot era insostenible en un món en què les inversions en tecnologies costen el que costen. Tothom entenia que calia anar a una estructura més endreçada. Tenir centres especialitzats en àrees de coneixement que no se solapessin els uns amb els altres.

L'experiència funciona?

Sí, perquè avui en dia molts projectes demanen transversalitat perquè incorporen moltes tecnologies. Per fer paquets d'embotits calen tecnologies de materials i recopilar dades per decidir moltes coses, per exemple. En un sol producte hi ha tanta necessitat de tecnologia que és impossible per a un centre o per a una empresa assolir tot el coneixement pel seu compte.

A Catalunya sabem aplicar bé la recerca?

La recerca té diverses etapes. A la "vall de la mort" (concepte que defineix un dels estadis possibles d'un projecte innovador) es moren moltes idees. Eurecat no té una missió de recerca bàsica com pot tenir una universitat. Tenim la missió de recollir aquestes tecnologies per fer-les útils per a la indústria; o bé ajudar la indústria a aplicar les tecnologies existents. Sí que hi ha un problema, però, perquè al país no tenim un tradició d'innovació molt gran.

Una empresa que no aposti per la innovació ho té complicat?

Seria més radical encara: una empresa que no aposti per la innovació està morta. Avui en dia, el món és terriblement competitiu, i no vull dir a 600 quilòmetres a la rodona, sinó competitiu a 15.000 quilòmetres de distància. Hi ha gent a tot el món que pensa i innova; si tu no ho fas, vindran a casa teva i se't menjaran el mercat. La innovació ha d'acabar essent una actitud vital en una empresa, com ho és la de fabricar i vendre.

Lligant amb això, la Indústria 4.0 és el camí?

És un camí inevitable que fa molt de temps que s'ha obert. Ara s'ha posat de moda el terme 4.0, però les automatitzacions ja fa temps que hi són; el que passa és que ara les màquines incorporen molts més sensors i molta més recollida de dades. La "sensòrica" i la recollida de dades, que tenen un cost econòmic raonable, són imparables.

Destaquem en algun àmbit com a innovadors?

Som un país amb una diversitat molt gran de sectors. L'agricultura, per exemple, té un pes enorme i avui en dia pots trobar ramaders que gestionen les seves granges amb GPS que ho controlen tot. També comença a haver-hi un sector digital potent. Com li deia, som un país amb un catàleg de sectors molt ampli.

Estem molt lluny d'economies punteres com Alemanya o els Estats Units?

Estem a una llarga distància perquè allà l'economia fa temps que està focalitzada en la innovació. Són països molt més potents i per això ho han pogut fer.

Es pot escurçar la distància?

En un món globalitzat com el nostre, la innovació s'ha fet molt més necessària, i per competir cal innovar molt més. En això podem ser optimistes, perquè la crisi ha servit per internacionalitzar moltes empreses. I la internacionalització és una conseqüència de la innovació.

I quina és la capacitat innovadora de Girona?

Optimistes ho hem de ser a tot arreu. A Girona hi ha empreses exemplars en actitud d'innovació. Empreses que tenen l'ambició de ser capdavanteres en algun aspecte. La capacitat és gran perquè la cultura de la innovació va calant entre les empreses d'àmbit internacional.

Vostè s'havia fixat l'objectiu de doblar els centres catalans vinculats a Eurecat fins a arribar als deu. Objectiu assolit?

Encara no, però hi som a prop (a Catalunya n'hi ha nou i a Brasil, un). A finals d'aquest any serem deu centres. N'incorporarem algun de petit, però molt especialitzat, com el que tenim a Amposta, que es dedica a innovar en el sector dels materials compostos. Es tracta d'incorporar àmbits tecnològics que puguin complementar els que ja tenim.

I els objectius de futur per on passen?

L'objectiu bàsic consisteix a arribar a moltes més empreses. No pensem a doblar facturació o en tenir més o menys centres. Volem centrar-nos a ajudar les empreses d'una forma recorrent, perquè tenim gent amb coneixement que les companyies no tenen i amb nosaltres no han de contracar-lo; o perquè tenim laboratoris que les empreses poden utilitzar i s'estalvien així de fer un inversió considerable. També els podem resultar útils per donar més rapidesa a projectes que requereixen una tecnologia més transversal, els quals cada vegada són més.

Per acabar: com arriba Eurecat a les empreses?

Doncs amb una xarxa de tècnics que visiten les empreses i els expliquen allò que podem posar al seu abast en funció de la tecnologia que tenen i del sector al qual pertanyen. Intentem ser uns facilitadors d'innovació.