Parcialment intervinguts

"El país queda obligat a abordar nous i exigents ajustos per reconduir el dèficit; la política fiscal i econòmica estarà sota una vigilància reforçada i les recomanacions de Brussel·les passaràn a ser ordres en sentit molt més estricte"

01.08.2016 | 00:00
El president d´Espanya en funcions, Mariano Rajoy, amb la cancellera alemanya, Angela Merkel.

I

mpossible imaginar fa tres o quatre anys Wolfgang Schäuble, ministre de finances alemany -apòstol de l'austericidi, inquisidor dels malgastadors del Sud-, agafat al telèfon per temperar l'ímpetu dels membres de la Comissió Europea partidaris d'aplicar la sanció a Espanya i Portugal per incomplir els compromisos de reducció de dèficit públic.
Es diu que el desplegament telefònic de Schäuble, per compte d'Angela Merkel, ha estat decisiu per evitar aquesta setmana passada la multa a tots dos països i amb això majors penúries per als seus ciutadans i també un clatellot a Mariano Rajoy paral·lelament a tot el que està caient a la política espanyola. Per què aparca Schäuble el seu manual de disciplina calvinista, el sagrat principi que "les regles són les regles" i hi són per complir-les?
Es pot respondre en primer lloc que en realitat les regles ja no són tan regles des que, abans de la crisi, la mateixa Alemanya i França imposessin una reforma del Pacte d'Estabilitat i Creixement per fer-lo més flexible perquè el primigeni (fonament de la construcció de l'euro) l'havien incomplert sistemàticament ells mateixos. Fins a 14 ocasions van sobrepassar Alemanya i França els límits de dèficit i deute públic entre 2000 i 2010. I mai va haver-hi sancions.
Schäuble ha desistit ara de defensar fins a les últimes conseqüències la credibilitat del nou i més dur pacte revisat el 2012, potser perquè hi ha moltes coses en crisi a la UE. Ho estan la cohesió social i el dinamisme econòmic, accentuats per una crisi brutal i per un ineficaç compliment en la resposta política; la unitat territorial, retallada pel Brexit del Regne Unit; la categoria moral, en evidència per la resposta davant el problema dels refugiats; i fins i tot la seguretat física dels ciutadans, mutilada pels atemptats.
En conclusió, també està en crisi l'esperit de la unitat europea, ara un camp de mines sobre el qual avancen moviments polítics particularistes i xenòfobs, els situats als antípodes de les ànsies de pau i prosperitat que van inspirar els tractats des d'un principi.
Potser hi ha influït tot això en el gir de Schäuble, com també probablement la determinació de Merkel de no penalitzar políticament el fidel Rajoy o l'expectativa que aviat caldrà saltar-se les regles també per rescatar la banca italiana. Però encara que no hi hagi multa, la teràpia que se li aplica a Espanya no és cirurgia menor.
El país queda obligat a abordar nous i exigents ajustos per reconduir el dèficit; la política fiscal i econòmica estarà sota una "vigilància reforçada" i les "recomanacions" de Brussel·les passaràn a ser ordres en sentit estricte. Es pot dir que l'Espanya que segons Rajoy va evitar la intervenció sota el seu mandat queda parcialment intervinguda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema