El creixement de les economies de l'eurozona i del conjunt de la Unió Europea (UE) va perdre pistonada el segon trimestre de l'any respecte del primer, en registrar un avanç del PIB del 0,3 % i del 0,4 %, respectivament, la qual cosa suposa una ralentització de tres i una dècimes. L'oficina comunitària d'estadística Eurostat va confirmar ahir el càlcul preliminar publicat el 29 de juliol i les seves dades avançades revelen un ritme de creixement menor entre abril i juny que l'augment del 0,6 % i el 0,5 % del PIB registrat entre gener i març a la zona de l'euro i de la UE.
Entre les grans economies de l'eurozona, l'espanyola va ser de nou la que més va créixer en el segon trimestre, amb un PIB que va augmentar un 0,7 % d'abril a juny en relació amb els mateixos tres mesos de l'any anterior, de manera que va duplicar la mitjana de l'eurozona i gairebé la de la UE. L'economia espanyola va liderar la dels seus socis entre abril i juny, atès que la locomotora, Alemanya, va perdre embranzida, igual que França i Itàlia, que es van col·locar a la cua. El PIB alemany, en aquest sentit, va créixer un 0,4% en el segon trimestre en comparació amb un augment del 0,7% registrat entre gener i març.
L'economia francesa, de la seva banda, es va estancar, igual que la italiana. De les economies comunitàries més grans només la britànica es va apropar a l'espanyola amb un creixement del 0,6% del PIB en el segon trimestre. En termes més amplis, l'economia espanyola va créixer exactament al mateix ritme que la de Bulgària i Xipre.
Això no obstant, es va quedar per sota del creixement la de Romania (1,5%), Hongria (1,1%) i Polònia i Eslovàquia (0,9%). Solament Romania (5,9%) i Eslovàquia (3,7 %) van créixer més que Espanya en termes interanuals.
