La tisora estructural

22.08.2016 | 06:42

«Complir el full de ruta de Brussel·les suposa un ajust agregat d'uns 30.000 milions d'euros en tres anys, a partir d'augments dels ingressos, reduccions en les despeses o ambdues coses alhora (...). La CE exigeix un esforç molt concret: una reducció de 10.000 milions en el dèficit estructural en el període 2016-2018»

El PP i Ciutadans s'asseuen a negociar des d'ahir els continguts d'un acord amb el qual presumiblement Mariano Rajoy acudirà a la sessió d'investidura d'incert desenllaç. Menys incert és que en aquestes converses es tractarà per primera vegada sobre com abordar l'exigent examen pressupostari que li espera a Espanya a Brussel·les a partir de setembre, si és que per llavors hi ha Govern i projecte de comptes públics. La reforçada disciplina a la qual està subjecte el país per haver incomplert els objectius de reducció del dèficit públic dóna a la Comissió Europea facultats per tombar la proposta pressupostària si no s'ajusta a les noves obligacions fiscals (reducció del dèficit des del 5,1% en 2015 al 2,2% el 2018). Complir aquest full de ruta ve a suposar un ajust agregat d'uns 30.000 milions d'euros en tres anys, mitjançant augments dels ingressos, reduccions en les despeses o ambdues coses alhora. El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha anticipat que no seran necessàries retallades severes, que el creixement econòmic farà gairebé tot el treball incrementant els ingressos tributaris. Però aquesta afirmació de De Guindos no és veraç perquè recull només una part del problema que se li presenta a Espanya. La CE exigeix, entre d'altres, un esforç molt concret: una reducció de 10.000 milions en el dèficit estructural en el període 2016-2018. El dèficit estructural és un concepte teòric, una estimació de com resulten els comptes d'un país si aconseguís el seu creixement econòmic potencial (el que resulta d'utilitzar tots els recursos humans i de capital disponibles sense que hi hagi tensions inflacionistes). És una mesura de la sostenibilitat fiscal a llarg termini, deixant a un costat el cicle econòmic. Brussel·les ja li va retreure al Govern de Rajoy a l'inici de l'any que aquest dèficit estructural ha seguit creixent a Espanya (2,9% el 2015) i que continuarà fent-ho aquest any. De Guindos va replicar qüestionant el mètode de càlcul, que al seu parer perjudica a Espanya perquè no reconeix l'impacte de les reformes. Perdonada la multa per dèficit excessiu amb enuig en alguns socis del Nord i subjecta Espanya a un major nivell d'intervenció en la seva política econòmica, cal pensar que Brussel·les exigirà ajustos de naturalesa també estructural: retallades en la medul·la de la despesa pública i autèntiques reformes tributàries (més enllà de l'artifici comptable d'anticipar la recaptació de l'impost de societats). Al nou Govern li tocarà proposar com es reparteix aquesta nova dosi d'austeritat i potser de sofriment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema