La pujada de tipus d'interès als EUA, si es que finalment es reprèn en el que queda d'any (al desembre es va produir un moviment incipient de normalització, amb un repunt de 0,25 punts, el primer en gairebé un decenni, i que no va tenir continuïtat), no hauria de crear cap tipus de distorsió greu a la resta de les economies. Es pressuposa que la Reserva Federal dels EUA (en sigles representada com a FED) actuarà amb compte i cautela, com de fet ha estat fent des que va cancel·lar el 2014 el seu tercer programa successiu de compra a gran escala d'actius financers i augment de la seva base monetària. La seva presidenta, Janet Yellen, va mantenir la mateixa pauta de contenció divendres passat i, com altres vegades aquest any, va suggerir però no va afirmar que sigui imminent un altre pas en l'enduriment de la seva política monetària. Si finalment es produeix -com és probable que passi al setembre o desembre-, excepte successos inesperats que enfosqueixin l'horitzó és previsible que la norma de conducta sigui la mateixa: pujades tènues, lentes i graduals. En la mesura que això sigui així, i en tant que l'economia mundial ja havia estat mentalitzada al desembre per la Fed per a quatre pujades de 0,25 punts cadascuna al llarg del 2016, que finalment se'n produeixi alguna d'elles hauria d'estar descomptat. Però que no creï greus pèrdues no vol dir que la mesura sigui innòcua, i més tractant-se de l'àrea monetària de la moneda mundial de reserva per excel·lència. La decisió tendirà a tensar la corba de tipus en altres àrees, el que ha d'alertar països amb molt deute (i l'alça) com Espanya, i més perquè la consegüent depreciació de l'euro respecte al dòlar podria eximir el BCE de prorrogar la seva ofensiva més enllà de març. Un repunt del dòlar podria pressionar més a la baixa les matèries primeres, encara que potser queda poc marge de descens. Tot i així, pot crear dificultats a economies llatinoamericanes exposades al dòlar i de les quals Espanya té dependència.
