El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, revela en un llibre que Espanya va estar a punt de demanar a finals de 2012 -mesos després de sol·licitar a Europa el rescat bancari- un programa d'assistència al Fons Monetari Internacional (FMI) per esquivar definitivament un rescat complet. "L'acord amb l'FMI s'interpretaria potser com un rescat light, encara que ho podíem plantejar com un suport o assistència tècnica que completaria la tasca reformadora del Govern. No com una imposició", explica el ministre en el seu llibre España amenazada. De como evitamos el rescate y la economia recuperó el crecimiento (Ediciones Península), que es publica dimarts que ve.

Segons explica, Espanya va arribar al final de 2012 amb una destrucció de més de 800.000 llocs de treball i una caiguda interanual del PIB del 3,12%, el que va portar el Govern de Mariano Rajoy a plantejar-se "una fórmula nova amb l'FMI", que va ser batejada com a Programa d'Assistència per a l'Accés a Mercat (PAAM), "un acrònim poc tranquil·litzador", diu de Guindos.

"Es tractava que l'FMI aportés una mena de segell de qualitat a les nostres mesures encara que sense finançament, és a dir, diferent als programes de rescat de Grècia, Irlanda o Portugal. Es pretenia posar un altre mur que evités, precisament, el rescat complet", relata. Finalment, l'oposició del llavors president de la Comissió, Durao Barroso, va portar Rajoy a descartar el pla, tot i que el ministre de finances alemany, Wolfgang Schäuble, era partidari d'aplicar-lo.

De Guindos rememora en el llibre les dificultats per "redreçar el rumb" del país, després d'un rescat de la banca al mes de juny que considera que no va ser ben entès pels mercats, i recorda com dins el Govern "a alguns els costava comprendre el que estava passant".

Explica que el 24 i 25 de juliol va viure els moments més crítics, quan li va demanar a Schäuble a Berlín que actués per reforçar la moneda única perquè el debat sobre la continuïtat de Grècia a l'euro estava "matant" Espanya, que "només podia aguantar un mes" abans de deixar de pagar les pensions, les prestacions per desocupació o els sous dels funcionaris.

Bona part del llibre està dedicada a la crisi de Bankia, l'epicentre del terratrèmol que gairebé va portar Espanya al rescat del país, i a la gestió realitzada al capdavant de l'entitat per Rodrigo Rato, el seu cap quan era vicepresident econòmic del Govern de José María Aznar. De Guindos evoca una relació tensa i incòmoda amb Rato durant les setmanes prèvies a la seva dimissió al maig i li retreu que es comportés com un polític i no com un banquer en els seus dies finals al capdavant de l'entitat, entre altres coses presentant la seva dimissió a Rajoy, en lloc de com a governador del Banc d'Espanya.

Fusió frustrada amb La Caixa

"Va trigar temps a adonar-se que havia de professionalitzar la gestió de l'entitat", assenyala De Guindos, que confirma el frustrat projecte de fusió amb La Caixa, que "es va descartar per motius que no s'han acabat d'aclarir". A més, descriu l'últim intent de Rato per aferrar-se al càrrec quan ja li havia dit a Rajoy que se n'anava.

"La proposta de Rato era nomenar immediatament Goirigolzarri vicepresident i conseller delegat perquè després passés a ser el seu substitut. Tampoc donava crèdit. Li vaig demanar que convoqués l'endemà el consell d'Administració per dimitir sense més regats", explica el ministre d'Economia al llibre.