La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que equipara les indemnitzacions per acomiadament de treballadors temporals i fixos, ha disparat les lectures sobre a qui afecta (interins, temporals o tots dos) i el seu possible caràcter retroactiu. La decisió ha estat acollida de maneres molt diverses i tant els serveis jurídics del Ministeri d'Ocupació, com els dels sindicats CCOO, UGT i la patronal estudien l'impacte d'una sentència que bàsicament declara discriminatori el sistema espanyol d'indemnitzacions, especialment per als interins (300.000 a Espanya), que fins ara no cobraven cap compensació en finalitzar el seu contracte. Una altra de les conseqüències de la sentència és el seu possible caràcter retroactiu, que podria suposar l'obertura d'una successió de reclamacions per part de treballadors interins i temporals els contractes dels quals finalitzin a partir d'ara o hagin cessat en un termini no superior a un any.

Segons la sentència, que dóna la raó a la treballadora interina del Ministeri de Defensa Ana de Diego Porras, els contractes temporals hauran de tenir la mateixa indemnització que els indefinits (20 dies per any treballat), i això haurà de ser aplicable als interins. El TJUE no veu raons objectives que justifiquin que els treballadors indefinits i temporals percebin indemnitzacions i els interins, no.

En aquest sentit, el sindicat de funcionaris CSI-F recorda que els interins tenen una gran presència en les administracions públiques i aprofita l'escenari per reclamar una oferta d'ocupació pública que eviti l'abús de la contractació d'aquest tipus de personal. Una vegada conegut el dictamen judicial, els sindicats CCOO i UGT han expressat la seva «màxima» satisfacció davant una sentència que, han dit, «esmena la plana» a la reforma laboral i posa «negre sobre blanc» el principi d'igualtat de les relacions laborals. No obstant això, per a la patronal CEOE la sentència no obliga a fer cap tipus de canvi a la normativa espanyola i considera que té dos errors de concepte. Segons la CEOE, a Espanya, a tots els treballadors, amb contracte temporal o indefinit, se'ls aplica el mateix règim jurídic i la mateixa extinció quan es considera acomiadament disciplinari, per causes objectives o col·lectiu, que en el cas de procedent és de 20 dies i de 33 si és improcedent. La patronal ha precisat que l'única diferència és que els temporals tenen una indemnització de 12 dies, en cas que el contracte s'extingeixi perquè ha acabat la seva durada. Per la seva banda i després de conèixer la sentència, el Govern en funcions ha dit que analitzarà l'impacte en la seguretat jurídica de les relacions laborals, si bé ha avançat que creu que els seus efectes són, essencialment, en els treballadors interins. Segons el secretari d'Estat d'Ocupació en funcions, Juan Pablo Riesgo, una vegada hagi estat analitzat l'impacte «i quan el Govern, o un Govern, estigui plenament en les seves funcions» podrà implementar els canvis oportuns. Decisions que -va explicar- també podria prendre el Parlament.

Riesgo assenyala que «va haver-hi recentment un acord entre PP i Ciutadans en el qual s'abordava aquest assumpte, que podria solucionar-se en la mesura en la qual s'establia un únic contracte temporal amb condicions semblants per a tots, de manera que els interins tindrien les mateixes condicions, entre unes altres la indemnització, que la resta de treballadors temporals».

Segons el parer de Riesgo, la sentència no té «res a veure» amb la reforma laboral, ja que aquest assumpte està regulat des que es va aprovar l'Estatut dels Treballadors el 1980.