el proper dia 21 d'octubre, l'agència canadenca de qualificació creditícia (rating) DBRS revisarà la nota del deute sobirà de Portugal. És, ara, l'única agència entre les quatre que el Banc Central Europeu (BCE) utilitza com a referència que manté el bo portuguès en el grau d'«inversió». Per a les altres (Fitch, Moody's i S&P), els títols emesos per Lisboa porten anys dins de la categoria «especulativa», coneguda com a «bo escombraries». El que decideixi DBRS serà capital per a l'estabilitat financera del país pel següent motiu: si la signatura canadenca rebaixés la qualificació lusitana, les regles del BCE li impedirien seguir comprant títols de Portugal dins del programa d'expansió quantitativa (compres de deute públic i privat) que l'eurobanc està desplegant per estimular la inflació i que ha rebaixat extraordinàriament els interessos que la majoria dels estats paguen per finançar-se. Sense aquesta respiració assistida del BCE, el còctel de problemes econòmics que afronta el Govern del socialista António Costa (feble creixement, endeutament molt alt, amenaça de sancions des de Brussel·les pel dèficit, severes dificultats en la banca...) podria forçar Portugal a demanar nou auxili financer a Europa. Aquest últims dies, els membres de l'Executiu han hagut de respondre gairebé a diari a preguntes dels periodistes sobre la possibilitat d'un «segon rescat», una idea que el propi Costa ha intentat desmentir i que va agafar volada a partir d'una combinació de comentaris de procedència geogràfica diversa i amb autors ideològicament afins: els que va fer al juny el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, irritat amb les polítiques «antiausteritat» de la coalició d'esquerres liderada per António Costa; les crítiques que està formulant l'oposició de dretes, responsabilitzant al primer ministre socialista de tirar per terra els sacrificis realitzats pels portuguesos en els últims anys per treure al país de la crisi que va forçar el rescat de 2012, i un diagnòstic molt recent que el Financial Times ha fet sobre el país.

El periòdic de la City londinenca veu Portugal «al centre d'una tempestat perfecta de creixement feble, caiguda de la inversió, baixa competitivitat, dèficits pressupostaris constants i un sector bancari subcapitalitzat que té molt de l'estratosfèric deute de l'Estat». Portugal creixerà aquest any l'1,3%, segons les estimacions del seu banc central, que ha rebaixat notablement un pronòstic anterior (2,1%). L'avanç del PIB en el primer semestre de l'any va bascular sobre el consum de les llars, mentre que la inversió i el saldo exterior van tenir signe negatiu. El creixement interanual va ser modest (0,9%), si bé la desocupació ha baixat i ha situat la taxa d'atur en l'11,1%. És la dada econòmica en la qual posa el focus l'equip d'António Costa. Les corresponents als comptes públics suggereixen que, amb els pronòstics de creixement comentats, el Govern de la República ho tindrà complicat per aconseguir la seva promesa als portuguesos: fer compatible la reversió de retallades aplicades per l'Administració anterior amb la reducció del dèficit (del 4,4% del PIB al 2,5%) i del deute que marca Brussel·les. Costa necessitaria per a això un creixement robust que ara no té Portugal, llastrat per un problema comú als països del Sud europeu: el seu alt endeutament privat i públic. El deute de famílies i empreses (227% del PIB) té proporcions anàlogues al d'Espanya (222%), i el de l'Administració està en l'«estratosfèric» 130% que va citar el Financial Times.

Gran part de tots aquests dèbits està allotjada en el sector financer portuguès, en greus problemes. Els riscos assumits, la morositat i el difícil entorn per al negoci pels baixos tipus d'interès han ficat en problemes a una majoria d'entitats (quatre de les cinc més grans). La pública Caixa Geral de Dipòsits serà recapitalizada amb 4.600 milions de diners de l'Estat, la recuperació dels quals ja s'albira molt difícil, i segueix pendent la venda de Novo Banc, creat amb els actius sans del Banc Spirito Santo, que va col·lapsar el 2014. Estan en joc uns altres 4.900 milions de diners públics.

Portugal va sortir el 2014 del seu primer rescat (78.000 milions) després de dos anys (2012-2014) de retallades i de reformes. Ho va fer amb l'economia creixent i el dèficit en descens, però sense haver resolt el problema bancari. Més que els compromisos de Costa d'actualitzar les pensions o de pujar el salari mínim, és sobretot aquest problema el que explica que la prima de risc del país estigui en 326 punts, cent més que fa un any, malgrat les compres de bons pel BCE. Si aquest les frena, Portugal podria quedar fora dels mercats i precisar més ajuda de la UE. Penja d'un fil que està estès entre una agència de rating de Canadà i la seu de l'eurobanc a Frankfurt.