ANÀLISI

La revolució industrial 4.0: per què i com transformarà les nostres vides

21.09.2016 | 17:47
Set del matí, d’un dia qualsevol del 2023. El teu rellotge intel·ligent atura un son tranquil i saltes del llit a mida que casa teva es va despertant. La llum del lavabo s’encén sola i la dutxa comença a escalfar l’aigua a aquella temperatura que tant t’agrada. Ja dutxa’t, et poses una samarreta dissenyada al teu gust i a la mida exacte del teu cos. Mires el mòbil i descobreixes que la bateria està a punt de morir, definitivament. Cap pànic, una notificació automàtica informa que la bateria de recanvi està de camí. Sents el teu cotxe engegar-se al garatge, fa fred i el climatitzador comença a temperar els 21º perfectes per quan et posis a conduir. Tot a punt per anar cap a la fàbrica on treballes. De fet, segons t’indica una aplicació del telèfon, una de les màquines està fallant i els mecanismes de correcció ja estan llestos en cas que la cadena de producció se’n vegi afectada. De fet, anar al teu lloc de treball esdevé una experiència cada vegada més estranya, la majoria de les vegades la fàbrica es cuida per sí sola.

Benvingut a la vida després de la quarta revolució industrial, on tots els objectes del dia a dia estan parametritzats a la teva mida, comunicant-se constantment uns amb els altres per fer-te la vida més fàcil.

Revolució industrial? Ja sé que sona a classe d’història de l’institut, però m’he decidit a escriure aquest article perquè durant l’estiu he llegit massa creadors d’opinió que, sense haver sortit mai del seu despatx, retreuen certes estratègies empresarials o fins i tot polítiques públiques quan només han sentit a sonar les campanes d’aquest fenomen de la Indústria 4.0.

La primera arriba amb la força del vapor i la maquinària fent part del treball dels nostres avantpassats. L’electrificació i la producció en massa representen la segona revolució industrial i la tercera arriba amb la globalització informàtica, comportant que les persones a la línia de muntatge comencessin a ser substituïdes per màquines degut a la major automatització dels processos productius.

A la nostra generació ens toca encarar la quarta revolució industrial, la Indústria 4.0, caracteritzada per la ubiqüitat de les connexions entre persones, coses i màquines. L’anomenada Internet de les coses (Internet of Things –IoT), que aplicada a la indústria descriu la fàbrica intel·ligent com la producció informatitzada amb tots els processos interconnectats a uns nivells que, segons els experts, faran els sistemes productius un 30% més ràpids, un 25% més eficients i elevarà massivament la personalització dels productes.
Aquest concepte neix a Alemanya el 2011, d'una iniciativa encapçalada per empresaris, polítics i acadèmics que van identificar l’oportunitat de millorar la competitivitat de la seva indústria manufacturera per mitjà de la creixent integració dels anomenats sistemes “ciberfísics" (CPS –cyber phisical systems) en els processos fabrils.

Per posar-ho senzill, CPS és bàsicament un terme referit a les màquines intel·ligents, connectades per internet entre elles i a la mà d'obra. Amb elles, el director de fàbrica serà responsable d’una xarxa de màquines que no només ha de produir més amb menys errors, sinó capaç d’alterar els patrons de producció de forma autònoma i eficient, d'acord amb la informació externa que arriba per mitjà de sensors que passen la informació per internet.

A què s’assembla la Indústria 4.0?
Una de les característiques més tangibles de la quarta revolució industrial és orientar el producte cap a un servei configurat a la voluntat del client. Les possibilitats que ofereix són enormes. Per exemple, la comunicació entre productes intel·ligents i les màquines intel·ligents que els fabriquen permetrà que els objectes siguin capaços de gestionar el seu propi ús.

És a dir, si el teu telèfon sap que "morirà" en un futur pròxim, ho podrà notificar a la fàbrica, la qual adaptarà la seva producció per tal que quan el telèfon digui prou, ja n’hi hagi un altre a la teva disposició. Entre d’altres coses, implicarà la fi de la devolució de comandes.

Aquest procés es pot anar sofisticant tant com es vulgui. De fet, el nou telèfon podrà fabricar-se ja programat amb totes les teves aplicacions, configurat exactament igual que el tenies abans.
I això és predicable no només de telèfons i altres aparells electrònics sofisticats. Tot, des de la roba a mida, medicaments, productes d’higiene personal, perfums, aparells d’ortopèdia i altres quotidianitats  d’accés immediat gràcies a la impressió 3D, etc., podrà personalitzar-se a gust del client sense haver de suportar els costos propis de l’exclusivitat. Naturalment, els nous sistemes de producció hauran de dissenyar-se amb un altíssim grau de flexibilitat i adaptabilitat.

Aquest marc de producció també pot canviar la concepció actual del treball. Les màquines són capaces de realitzar tasques rutinàries, repetitives, amb molta més eficàcia que les persones. En efecte, estem davant d’un repte social crític. No obstant això, els estudis indiquen que la Industria 4.0 alliberarà recursos humans que hauran de destinar-se a tasques especialitzades, més creatives i sofisticades, donant lloc a una balança de superàvit. Reconeixent, això sí, que cal una transició formativa d’ampli abast.

En termes generals, què hauria d’incloure una fàbrica o instal·lació per tal que es consideri Indústria 4.0?

- Interoperabilitat: màquines, aparells, sensors i persones que es connecten i es comuniquen entre si.

- Transparència: els sistemes creen una còpia virtual del món físic a través de les dades del sensor per tal de contextualitzar la informació. Sense informació transparent, no pot haver-hi control ni gestió de la mateixa.

- Assistència tècnica: capacitat dels sistemes per recolzar la presa de decisions i la solució de problemes, així com la capacitat d’assumir tasques complexes o perilloses per les persones.

- Descentralització: les màquines “intel·ligents” podran prendre decisions pel seu compte amb un elevat grau d’autonomia.

- Seguretat de les dades: la “Industria 4.0” té molt a veure amb la creixent tendència de desplaçar informació cap al núvol. S’incrementa doncs la importància de la protecció de dades degut a la integració de nous sistemes i als majors accessos a aquests.

- Fiabilitat i estabilitat: essencial per garantir l’èxit de la comunicació entre sistemes.

- Integritat del procés de producció: assegurar que una menor supervisió humana no suposi una barrera tècnica que causi costoses interrupcions.
 
Indústria 4.0: Quin impacte té en la producció i l'ocupació?

Aquesta és la pregunta fonamental, hi haurà caigudes de la producció industrial i es perdran llocs de treball? Experts consultors han realitzat estudis referits a Alemanya, el país més industrialitzat de la UE, revelant que la “Indústria 4.0” hauria de provocar un augment de l'ocupació en les indústries malgrat, insisteixo, calgui sofisticar la formació dels treballadors.

Així doncs, toca prendre consciència dels reptes socials inherents a l’adopció de la Industria 4.0. D’una banda, l’ocupació i de l’altre, la formació, aspectes que es complementen.

Històricament, cada onada d’avenç tecnològic ha causat la pèrdua de llocs de treball a la indústria, però també n’ha creat d’altres, que requerien noves habilitats i coneixements. La introducció de nous automatismes comporta una preocupació legítima, tot i que hi ha motius per l’optimisme.

Cal treballar per una exitosa transició formativa. Tenim una manca sistèmica d'experiència i de mà d'obra que dissenyi, creï i implementi els nous sistemes intel·ligents. Aquest repte s’ha d’entomar sense vacil·lacions.

Un món d’oportunitats

Els beneficis d'un model 4.0 han de superar les preocupacions. La digitalització de la indústria millorarà la productivitat i els països que abans hi entrin seran més competitius en els mercats internacionals.

Una indústria intel·ligent oferirà millores dràstiques de les condicions de treball i la seguretat dels treballadors. Permetrà un millor control de les cadenes de subministrament, ja que hi haurà dades de tot tipus sobre els diferents nivells del procés de fabricació i d’entrega. Aportarà major fiabilitat i consistència en la producció i les empreses guanyaran competitivitat, quota de mercat i ingressos.

En l'aspecte social, s’accentuen les discussions sobre si les màquines prendran els nostres treballs. No es preveu tant una substitució del treball humà com una major interacció entre màquines sense intervenció humana i per tant, l’arribada d’oportunitats en enginyeries, tecnologies, disseny i seguretat informàtica, etc.
El que sí pot comportar la Indústria 4.0 és que les empreses ampliïn enormement les seves operacions sense crear necessàriament nous llocs de treball en la mateixa proporció. Aquest aspecte no és menor si es llegeix en clau de reequilibri geopolític.

És a dir, les nacions en desenvolupament, que basen la seva competitivitat en la mà d’obra barata i poc intensives en capital, poden patir a costa dels països que abans adoptin la digitalització industrial.
La implementació a gran escala dels sistemes industrials intel·ligents en les economies occidentals pot revertir les corrents de deslocalització.

De fet, països com Alemanya i Àustria ja estan vivint la repatriació de fàbriques que van deslocalitzar-se a Àsia però que ara troben millors condicions als seus països d'origen, els qual ja han après que el factor diferencial de competitivitat rau en la tecnologia i no en els costos laborals.

Un fenomen similar podria produir-se també a Catalunya, ja que tenir una fàbrica a prop equipada amb les més altes tecnologies 4.0 pot suposar una millora de la competitivitat gràcies a aspectes tant essencials com l’accés a mà d’obra qualificada o a menors costos de la gestió d’estocs o la cadena de subministrament.

Una cosa és certa: la quarta revolució industrial ha començat i ofereix oportunitats estretament lligades a una major diferenciació, permetent competir mundialment en millors condicions. Els qui no s’atreveixin a fer el salt, quedaran enrere, a risc de convertir-se en irrellevants.

Els responsables polítics, les associacions industrials i tot l’ecosistema; empresa, institucions i entitats acadèmiques, pel bé del conjunt dels ciutadans, tenim la gran responsabilitat de recolzar i estimular aquesta transició cap al futur. El moment d'actuar és ara!

* Josep Maria Gascón és director d'Estratègia i Intel·ligènica Competitiva d'ACCIÓ

«Benvingut a la vida després de la quarta revolució industrial, on tots els objectes del dia a dia estan parametritzats»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Economia

Pescat a Àsia, venut a Àfrica i amb escala a Girona

Globalimar, amb seu a Llagostera, vol doblar les exportacions de peix congelat al Magreb

Els homes de les «black», a judici

Els homes de les «black», a judici

Preferentistes de Caja Madrid reben Rato i Blesa als jutjats al crit de «lladres»; els acusats...

Peix i marisc ´gironí´ a la conquesta d´Àfrica

Peix i marisc ´gironí´ a la conquesta d´Àfrica

L'empresa Globalimar, amb seu a Llagostera, crea una marca per vendre al Magrib peix pescat i...

El mercat del cicloturisme creix i ajuda a fugir del model de «sol i platja»

El mercat del cicloturisme creix i ajuda a fugir del model de «sol i platja»

Les Vies Verdes de Girona són un cas emblemàtic entre les espanyoles, amb registres d'1,5 milions...

Enllaços recomanats: Premis cinema