Nova sessió, ahir, del judici que se celebra a la seu de l'Audiència Nacional (AN) de San Fernando de Henares (Madrid) per l'escàndol de les targetes opaques (o black), un privilegi que van exercir 65 exdirectius de Caja Madrid i de Bankia per finançar tot mena de despeses amb fons propis d'ambdues entitats. Un cop el Tribunal que jutja el cas va ratificar que Bankia i el FROB poden exercir l'acusació particular -les defenses dels encausats van posar-ho en qüestió des del minut zero de l'inici de la vista oral- va arribar una de les declaracions més esperades, la de l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, que, segons les proves aportades per Bankia, hauria gastat prop de 437.000 euros amb càrrec a la seva targeta black (vegeu infografia).

«Tinc la plena convicció d'haver actuat legítimament», va declarar, per recordar a continuació que l'ús d'aquestes targetes era «una pràctica exercida per l'anterior president (Jaime Terceiro) a partir de 1998 i quan jo em vaig incorporar l'any 1994 no la vaig modificar». La declaració de Blesa es va allargar una mica més de dues hores i això va obligar a posposar l'interrogatori de l'altre nom propi d'aquest cas, l'exvicepresident del Govern i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, fins dimarts que ve.

L'argumentari de Miguel Blesa es va basar en subratllar que la utilització de les targetes black era coneguda per tothom, tant a dins com a fora de Caja Madrid: «En 23 anys, hi ha algú que pugui dir que es pot amagar aquesta pràctica en una organització de milers de persones amb un Banc d'Espanya al darrere?», va preguntar. Ni el banc central espanyol ni Hisenda, va assegurar, «van posar cap pega» a les targetes opaques. «És clar que es veien (les black)», va insistir Blesa, que va afegir que si en algun moment l'auditoria encarregada a Bankia tenia dubtes sobre la naturalesa d'aquesta modalitat de retribució de consellers i directius de l'entitat, «podia haver anat al pla comptable de la caixa». Per tot plegat, l'expresident de l'entitat va qualificar les acusacions contra ell de «molt greus».

Els auditors «ho coneixien tot perfectament, quin era el tractament fiscal, tots els conceptes, tot, però llavors ho ometen en l'informe que es va enviar al FROB i que va servir de base per a l'acusació». Més: sobre els fulls de càlcul Excel aportats per l'acusació particular a la causa, Blesa va objectar que presenten «nombroses inexactituds, ja que un no té el do de la ubiquïtat per ser a diversos llocs a la vegada». Al fil d'això va assenyalar que els arxius no són «un document mercantil» ni «un moviment de compte», ni tampoc «una suma d'extractes bancaris»; sota aquestes premisses l'expresident de Caja Madrid es nega a reconèixer les despeses que figuren en l'informe de Bankia, ja que no pot «contrastar-los».

A preguntes del fiscal, Blesa va explicar que el 1988 el consell de la caixa va fixar el sou del president en 26 milions d'euros.