Rato veu mala fe en Bankia i diu que les targetes eren "legals"

Argumenta que les "black" eren un "incentiu" equiparable als que hi havia "a la resta del sector"

06.10.2016 | 07:19
Rato abandona l´Audiència Nacional després de declarar dues hores.

L'expresident de Caja Madrid Rodrigo Rato va expliar ahir a l'Audiència Nacional que les targetes opaques (o black) de l'entitat constituïen "un incentiu perfectament legal" i va qüestionar la "bona fe" de Bankia, que amb la denúncia del cas va donar peu a la recerca judicial. En la quarta sessió del judici contra els 65 usuaris de les black, acusats d'apropiar-se de forma continuada del patrimoni de la caixa, també va intervenir l'exdirector general de Caja Madrid Ildefons Sánchez Barcoj, que va assegurar que tant l'entitat com Hisenda van incloure les despeses que va fer amb les targetes a la seva declaració, encara que posteriorment Bankia li va suggerir que no era necessari.

Durant prop de dues hores, Rato es va sotmetre únicament a les qüestions plantejades per la seva defensa i pel fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón, qui ahir es va mostrar més incisiu que en la sessió anterior i va plantejar un dens interrogatori. En relació a les targetes de Caja Madrid, l'exvicepresident del Govern va assegurar que es tractava d'un incentiu equiparable a d'altres que s'aliquen "a la resta del sector", i va explicar que tenien un límit anual fixat abans de la seva arribada a l'entitat, que mai va modificar fins a la integració en Bankia.

A més, va reiterar que ningú, "ni de Caja Madrid ni de cap organisme extern", va posar-hi mai cap pega, i va afegir que va conèixer les suposades irregularitats "com la resta dels espanyols", després de la denúncia presentada per l'actual equip de Bankia davant el FROB.

Rato va indicar que en el passat "tenia molta millor opinió de Bankia, a la qual li presumia bona fe", però que posteriorment va canviar, entre altres motius, en adonar-se que l'entitat va ocultar el nom del compte en el qual es carregaven les targetes, que no tenia justificant de les despeses i que, per contra, els l'hi van seguir deduint fins a 2015. Sobre les targetes emeses després de la constitució de Bankia, va explicar que "no estava augmentant la retribució reconeguda per contracte i que a més estava limitada per llei", ja que era un simple "element de liquiditat". D'aquesta manera va respondre Rato a un molest Luzón, que demana per a l'exvicepresident espanyol quatre anys i mitg de presó. "Se'm descomptava de la retribució", tot el contrari del què va passar en l'època de Caja Madrid, quan les targetes eren "un complement". Rodrigo Rato també es va referir a la retribució percebuda durant els últims anys al capdavant de l'entitat, i va reconèixer que va rebre "una trucada de Bankia en la qual em diuen que les despeses realitzades el 2011 no estaven ben sostingudes i que els personals que creia 'netejats' (en termes nets) contra la meva indemnització, tampoc". En aquesta línia, Rato va afegir que "com que no tenia intenció de discutir amb Bankia sobre temes de diners, vaig preguntar quant era i ho vaig ingressar".

Amb prou feines dues hores més tard, era Barcoj el que desfilava davant la sala, presidida per la jutge Ángela Murillo, qui va acordar alterar lleugerament l'ordre de les declaracions. L'exdirector general de Caja Madrid va relatar, de vegades en un to tan espontani que va arrencar alguns somriures a la sala, que tot allò relatiu a les targetes, amb les quals va gastar 484.200 euros, era responsabilitat dels presidents.

De la seva banda, el jutge que investiga la sortida a borsa de Bankia ha demanat al Banc d'Espanya uns correus electrònics esmentats per l'inspector de l'entitat José Antonio Casaus, i que mostrarien els seus dubtes sobre la viabilitat del grup BFA-Bankia abans del debut borsari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema