La Generalitat admet que té "les mans lligades" amb Nylstar i que, si abans del 31 d'octubre l'empresa presenta un pla de viabilitat, pot reprendre la producció sense que hi hagi acord amb el comitè. El Grup Praedium ja ha anunciat la intenció de tornar a engegar la maquinària amb una petita injecció de capital, que permetria produir 50 tones de filatures i donar feina a 60 treballadors. Els sindicats, però, s'hi oposen frontalment. En espera de la reunió davant la Inspecció de Treball del proper dilluns, la consellera Dolors Bassa assegura que "més enllà de la mediació" per buscar l'acord, fins que no s'acabi el termini fixat, el Govern poca cosa pot fer més. Sí que ha avançat, però, que ja hi ha alguna firma que s'ha interessat per explorar la possibilitat de comprar Nylstar en cas que s'anés a concurs de creditors. Bassa ha fet aquestes declaracions a Girona, durant la presentació de la xarxa d'ateneus cooperatius que es volen desplegar arreu del territori. En total n'hi haurà quinze, dos dels quals a la demarcació.

La propera data marcada al calendari sobre el futur de la tèxtil Nylstar és aquest proper dilluns, 10 d'octubre. Serà aleshores quan comitè i representants de l'empresa es trobin a la Inspecció de Treball, en una de les reunions fixades dins l'acord al qual van arribar aquest estiu.

Sobre la taula, aquest cop hi haurà la proposta de l'empresa de reprendre la producció el proper 17 d'octubre. Segons ha comunicat als sindicats, ho farà gràcies a una petita injecció de capital del mateix Grup Praedium. Calcula començar amb una producció de 50 tones de filatures, que permetrien engegar màquines amb una plantilla de 60 treballadors.

El sindicat UGT, però, s'hi oposa frontalment i la considera del tot insuficient. De fet, això suposaria donar feina a un terç de la plantilla que ara es troba en un ERO temporal fins a finals d'any.

La consellera de Treball, Dolors Bassa, admet però que la Generalitat té "les mans lligades" amb Nylstar, perquè si abans del 31 d'octubre l'empresa presenta un pla de viabilitat "correcte", podria reprendre la producció. És a dir, començar a fabricar fil tot i que aquí no hi hagués acord amb el comitè. "Ho podria fer, de la mateixa manera que la plantilla podria decidir fer vaga i no anar a treballar; teòricament, les decisions són consensuades, però Nylstar podria continuar com volgués ella", ha dit Bassa.

Acompanyar la mediació

La titular de Treball i Afers Socials ha recordat que, dins el conflicte laboral, el paper de la Generalitat és el "d'acompanyar la mediació" per intentar lligar un acord amb empresa i comitè. Però també estar amatents per si la tèxtil es veu abocada al concurs de creditors o a fer acomiadaments. "Per una banda, demanem que ens entreguin un pla de viabilitat correcte per assumir el màxim de gent de possible; però per l'altra, parlem amb altres firmes que puguin estar interessades en el projecte i preparem l'acompanyament als treballadors que puguin anar a l'atur", ha dit la consellera.

I aquí, Dolors Bassa ha desvetllat que hi ha algunes empreses que s'han començat a interessar per reflotar la Nylstar en cas que la tèxtil anés a concurs de creditors. De totes maneres, la consellera de Treball ja ha volgut deixar clar que encara s'està a les beceroles. "Algun empresari està estudiant la possibilitat, però encara no hi ha res concret", ha precisat.

430.000 euros per ateneus cooperatius

La consellera ha presentat avui a Girona la Xarxa d'Ateneus Cooperatius, que el seu Departament vol impulsar arreu de Catalunya per enfortir l'economia social i les cooperatives. A la demarcació, se'n crearan dos dels quinze que es preveuen arreu del territori. Aquí, la inversió serà de 430.000 euros.

La voluntat del Departament és la de promoure les cooperatives i facilitar que generin més llocs de treball. Per això, el lloc on s'ubicaran els dos ateneus no s'ha decidit; sortirà de les propostes que es facin a partir d'ara arreu de la demarcació (i que, sobretot, volen impulsar l'agrupació de cooperatives a l'hora d'impulsar projectes). La Generalitat es compromet a subvencionar els ateneus durant dos anys i mig, amb la voluntat que després ja caminin sols i siguin l'embrió de futurs projectes semblants.

Actualment, les comarques gironines compten amb 250 cooperatives. Donen feina a 1.427 persones. La consellera Dolors Bassa ha subratllat que la xarxa d'ateneus se centra en "afavorir la creació d'empreses d'economia social i cooperativa, a més d'enfortir la millora de l'ocupació i el desenvolupament del territori".

Per la seva banda, el director general d'Economia Social, Josep Vidal, ha recordat que les cooperatives són un model implantat arreu de Catalunya, i que cal potenciar. "La seva mitjana de vida dobla la d'una empresa privada i a més, difícilment es deslocalitzen, perquè estan integrades per gent del territori", ha conclòs.