Tres sèries, tres produccions de qualitat que, ben mirat, tenen molts elements comuns: reis sanguinaris com a protagonistes; reines malèvoles que no es queden en un segon pla; sang (a dojo), fetge (a granel) i sexe (per avorrir). Tres ficcions televisives que s'intercanvien fins i tot actors i directors, rodades en anglès i amb els paratges irlandesos de color verd intens de fons. Tres sèries d'èpoques passades o inspirades en realitats oníriques han cremat espelmes made in Figueres en els seus decorats, per obra i gràcia de la firma altempordanesa Ceres Roura, que ha proveït de candeles The Tudors(Los Tudor a Espanya), Vikings(Vikingos) i Joc de trons. Unes espelmes que han fet les delícies dels millors gaffers (directors d'il·luminació en l'argot professional).
Tot va començar fa uns quants anys: l'export manager de Ceres Roura, Miquel Roura, membre d'una nissaga familiar (i centenària) de fabricants de llum, va entrar en contacte amb la productora irlandesa Ardmore Studios a través d'un amic que té a l'illa de la Guinness, dels U2, de Van Morrison i de James Joyce. "Tinc un amic que busca espelmes per a una sèries de televisió", va dir el col·lega paddy-sobrenom amb què els britànics bategen els irlandesos- a Roura. La producció en qüestió era The Tudors (2007-2010),sèrie de quatre temporades de deu capítols cadascuna que narra les vicissituds del rei anglès Enric VIII (interpretat per Jonathan Rhys Meyers), responsable del sisme més traumàtic viscut per l'Església catòlica, i tot plegat "per culpa" de l'obsessió que tenia per les faldilles d'Anna Bolena (Natalie Dormer). Les espelmes de Ceres Roura -que va haver de fabricar unes candeles d'aparença vetusta, amb doble ble perquè "havien de fer molta flama", recorda Miquel Roura, i "fetes a l'antiga, de les que fan que les gotes de cera regalimin"-, doncs, van acabar il·luminant el palau de Buckingham i la Torre de Londres, dos dels escenaris principals de la saga dirigida per Michael Hirst. "I els responsables de la il·luminació(els gaffers) van quedar molt contents. Els vam servir exactament el que volien", recorda l'export manager de la factoria del polígon del Firal, que ven candeles de "cera de Figueres" arreu del món. I, coses de la televisió, Michael Hirst es va embrancar l'any 2013, amb èxit, en la direcció de Vikings, la sèrie inspirada en el primer rei nòrdic viatger, que va saquejar regions d'Anglaterra i va comandar ràtzies fins al cor de la totpoderosa París, Ragnar Lothbrok (Travis Fimmel). I els il·luminadors de Hirst, contents amb els resultats de The Tudors, altra vegada van voler espelmes de Ceres Roura, que van dur la llum a la robusta sala del tron víking o a l'alcova que va ser testimoni de les aventures amoroses del rei Lagnar i la reina Lagherta (Katheryn Winnick). Rememora Miquel Roura que la productora va marejar-lo "una mica" amb les comandes, que arribaven a la factoria de Figueres sense massa previsió i, sovint, "amb moltes presses". "Aquestes coses tenen això", afegeix el responsable de l'expansió internacional de la marca figuerenca que, "malgrat tot", recorda l'experiència "com a positiva". I, és clar, si els Tudor i els víkings van comptar amb les espelmes made in l'Empordà, Joc de trons, la megaproducció televisiva dels últims set anys impulsada per la cadena nord-americana HBO, no deuria voler ser menys, així que, fa cosa de dos dies -vegeu l'edició del Diari de Girona de divendres passat-, va fer una comanda de 3.000 candeles a Ceres Roura, a través d'Ardmore Studios -que al seu web corporatiu es presenten com "els estudis de cinema i televisió número 1 d'Irlanda". Clients "poc corrents" que són, assenyala Miquel Roura, "motiu d'orgull per a nosaltres". En realitat, les comandes que arriben del sector audiovisual representen una part molt petita de la facturació de l'empresa de Figueres (9,25 milions d'euros el 2015); "però fan que es parli de nosaltres", reconeix el director d'exportació, i "això sempre va bé". I, afegeix, constitueixen un repte per a l'empresa, que amb comandes tan específiques com poc habituals com aquestes és capaç d'adaptar-se "a allò que vol el client".
