Els treballadors que ingressen menys de 300 euros al mes han pujat al mig milió des de l'inici de la crisi, al passar de 3.089.856 l'any 2008 a 3.694.852 el 2014, segons les últimes dades publicades per l'Agència Tributària. En total, a l'inici de la crisi el 16 % dels assalariats (19.310.627) cobrava menys de 300 euros; set anys més tard, i amb 2,5 milions de treballadors menys (16.899.024), el percentatge pujava al 22%.

A diferència del 2008, els treballadors amb ingressos per sota dels 300 euros es van concentrar, l'any 2014, en el grup d'edat comprès entre els 26 i els 35 anys (955.185 en total), seguits del tram que va dels 35 als 45 anys. En canvi, a l'inici de la crisi la majoria dels assalariats més precaris es localitzava en el grup més jove, amb edats que anaven dels 18 als 25 anys (llavors aquest col·lectiu sumava 908.773 treballadors).

Salari mínim: 655,20 euros

Respecte al salari mínim interprofessional (SMI) -que equival a 655,20 euros mensuals repartits en 14 pagues, en l'actualitat-, els treballadors amb ingressos per sota d'aquesta xifra van pujar set punts des de l'any 2008, en passar a representar el 27,8% del total d'assalariats al 35 % el 2014.

A l'inici de la crisi, segons l'Agència Tributària, 5,3 milions de persones cobraven menys de 600 euros, una xifra que el 2014 havia augmentat fins als 5,8 milions.

Les causes per les quals un segment important de la població se situa per sota del salari mínim estan sempre vinculades a la precarietat: successius contractes temporals, jornada a temps parcial o part de l'any en desocupació o jubilació. En aquest escenari de fragilitat, l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha reivindicat, recentment, una pujada del salari mínim "per treure de la pobresa els que ja tenen feina". L'OIT denuncia que la causa dels baixos salaris és la precarizatzació del mercat laboral i aquí es va referir a l'abús de la temporalitat injustificada. En aquesta línia, el director de l'oficina de l'OIT per a Espanya, Joaquín Nieto, assegura que Espanya té marge per apujar sensiblement el salari mínim.

Des de 2008 a 2016, el salari mínim a Espanya ha pujat 55 euros, tot passant de 600 a 655, però els principals increments es van donar en els primers anys. El 2009, el salari mínim interprofessional es va situar en 624 euros, un any més tard en 633,3 i, el 2011, es va quedar en els 641,4 euros. A partir d'aquí, el salari mínim es va congelar al 2012, va pujar a 645,3 euros el 2013 i va tornar a congelar-se a l'any següent. En aquest context, el 2015 va augmentar només 3,3 euros, fins als 648,6, i per aquest any es va aprovar una pujada d'una mica més de 6 euros, la qual cosa va col·locar al salari mínim en 655,2 euros mensuals.

Els sindicats reclamen que el salari mínim se situï en els 800 euros el 2017, per acomodar-se en anys successius a la Carta Social Europea, de manera que suposi el 60% del salari mitjà, és a dir, al voltant dels 1.000 euros.

Als nivells de Grècia i Malta

A més, els sindicats també han denunciat que a Espanya els salaris continuen devaluats amb una taxa de temporalitat del 25,7%, la segona més alta de la Unió Europea, només superada per Polònia.

Segons dades d'Eurostat de gener de 2016, a la Unió Europea els salaris mínims mensuals varien considerablement: des dels 215 euros de Bulgària als 1.923 euros de Luxemburg. Alguns països com Àustria, Itàlia, Dinamarca, Suècia o Finlàndia no plantegen en la seva legislació un salari mínim. Espanya, per la seva banda, se situa en el grup de països amb salaris mínims entre 500 i 1.000 euros al costat de Portugal, Grècia, Malta i Eslovènia.