Brexit, el gran malson europeu; l'home del sac. Serà hard (dur) o soft (tou)? Què passarà amb les firmes de la City de Londres? I amb les relacions comercials? Vindran menys turistes britànics a Espanya? I els europeus, podran anar a treballar a les illes?

La sortida del Regne Unit de la UE planteja «més interrogants que respostes», avisava, dijous, en el marc del debat celebrat a la Facultat de Medicinia de la UdG, la professora de Dret Internacional Públic Francina Esteve. Compartia taula amb tres ponents més que, amb matisos, van convergir al voltant de la conclusió que verbalitzava Andreas Kyriacou, professor d'Economia Aplicada: «No es poden tancar fronteres i no pensar que hi hagi conseqüències». L'acadèmic advertia que les del Brexit «seran significatives, més per al Regne Unit que per a la UE» i aportava, a continuació, dades que, devaluació de la lliura a banda, donen pistes sobre quina pot ser la magnitud de la tragèdia: el 44% de les exportacions del Regne Unit van a la UE i equivalen al 12% del PIB del país (proporció que, clar i català, «és una passada»), mentre que, a la inversa, el que venen els 27 a les illes britàniques suposa només el 3% de la seva riquesa; una previsible aplicació d'aranzels motivada per la sortida del mercat interior, en la hipòtesi d'un hard Brexit, encariria notablement el preu mercaderies made in England a l'eurozona, ja que se'ls aplicaria, com a mínim, un aranzel mitjà del 6,5%, més un 2% en concepte de costos fronterers (en el cas dels làctics l'aranzel s'enfilaria fins al 32%); i va citar una previsió macroeconòmica demolidora, publicada recentment pel diari The Times: al llarg dels propers 15 anys, el PIB britànic caurà entre un 5 i un 10% -«que és una pasta», va sentenciar, de nou, de forma més que aclaridora. Des del moment que qui més s'alegra de la sortida de la UE són, per aquest ordre, «la Rússia de Putin», la Xina -«que té un nou argument per dir que els referèndums són una tonteria»- i el Front Nacional i «d'altres partits xenòfobs», tot fa pensar que el Brexit serà un mal negoci, va exposar Kyriacou; també per al mercat laboral britànic: hi ha 3,5 milions d'estrangers que treballen al Regne Unit, país que té una taxa d'atur del 5% i una taxa d'activitat del 72%. «Aquests treballadors són necessaris; si marxen pujaran els salaris i les empreses seran menys competitives», va dir.

I com afectarà el Brexit a Espanya? Aquí la cosa canvia: el 7% de les exportacions espanyoles van al Regne Unit (el saldo comercial és favorable a Espanya d'uns 55.000 milions anuals) i els britànics representen el 20% dels turistes. «Si surten del mercat interior, el Brexit tindrà impacte aquí», diu Kyriacou. I tot apunta que els líders europeus aposten pel hard Brexit, per evitar que d'altres països sucumbeixin a nous cants de sirena, va exposar Mariona Illamola, professora de Dret Internacional Públic de la UdG. En qualsevol cas, «no sabem massa com anirà». Wait and see, doncs.