La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va inagurar ahir al CaixaForum de Barcelona la jornada El teixit productiu davant la reforma horària organitzada per la plataforma Iniciativa per a la Reforma Horària. En aquest context, Bassa va posar de relleu l'Acord d'impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva aprovat aquest mes de setembre pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Entre d'altres, aposta per introduir clàusules sobre els temps de treball als convenis col·lectius, regular les borses horàries, afavorir la jornada continuada o promoure l'adscripció dels empleats als centres de treball més pròxims als seus domicilis.

«Si volem avançar en la reforma horària, la negociació col·lectiva és essencial. Hem d'estar al costat de les empreses i els treballadors. Necessitem flexibilitat d'horaris per conciliar i flexiseguretat, hem de poder conciliar més i alhora incrementar la seguretat d'empatia i el sentit de pertinença amb l'empresa», va exposar.

Més hores que els nòrdics

La consellera va recordar que «a Catalunya treballem de mitjana 277 hores més que als països nòrdics i tenim menys productivitat, per tant hi ha molt camí a fer. Cal fer pedagogia a moltes bandes, no només entre les empreses i els treballadors, sinó al conjunt de la societat. Hem de portar el discurs també al carrer». En aquest context, Dolors Bassa va agrair la tasca que està fent en aquest sentit la Iniciativa per a la Reforma Horària, el Parlament de Catalunya des de l'anterior legislatura i el Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat.

A parer de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies «la reforma horària ens ha de portar a ser més feliços i ser més productius, però per arribar a aquest pacte ens cal un compromís clar d'avançar i tenir competències plenes que només tindrem quan siguem un estat». Durant la jornada també s'ha donat a conèixer l'eina d'autoavaluació Inventari Reforma Horària» que es va posar en funcionament ahir al web del Departament, amb l'objectiu que organitzacions, empreses i entitats puguin fer un autodiagnòstic en relació als horaris, la gestió i els usos del temps. L'eina contempla deu àmbits: direcció per valors i objectius, reconeixement, formació, flexibilitat horària, espais de participació i decisió, canals de comunicació, impacte ambiental, temps dels àpats, responsabilitat social i reforma horària.

Reforma «transversal»

De la seva banda, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va apostar per una reforma horària «transversal», que impliqui un canvi en tots els sectors econòmics a fi que comporti un canvi «global» en tota la societat. Baiget va apuntar que el projecte de reforma horària «va més enllà de les ideologies personals», de manera que, va afegir, ha de dur-se a terme en tota mena d'empreses, independentment de la mida que tinguin, ja que, segons la seva opinió, «és una qüestió de voluntat i no de costos o eficiència».

A més, durant la seva intervenció, el titular d'Empresa va assegurar que la reforma horària no està lligada a la qualitat dels contractes de treball, ja que, segons el seu parer, «no implica un canvi en la tipologia dels contractes». Finalment, Baiget es va referir al cas concret dels comerciants i va assegurar que ells també han d'afrontar aquest «procés de canvi», ja que també tenen dret, va dir, a realitzar altres activitats i a establir els seus propis horaris com ho fan molts països europeus.