"No ens tenen per res i això és greu"

(Somriu) Força (torna a somriure).

Per què?

Perquè no ens tenen per res i això és greu.

Caram.

Després del que hem fet les cambres, després de 70 anys d'història que tenim, que ara ens tractin així no és el més correcte.

En això coincideix força amb el president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig, i amb el de la de Palamós, Xavier Ribera...

Sap greu perquè és un menspreu que no ens mereixem. Hem fet una labor molt important durant tots aquests anys.

Què li grinyola més de l'avantprojecte del Govern?

Sobretot dues coses: el finançament, un problema que ve de l'any 2010 quan el senyor (José Luis Rodríguez) Zapatero va anul·lar les quotes obligatòries. No demanem pas que es tornin a posar, perquè és impossible i depèn de Madrid. Ara bé, som institucions de Dret Públic i això ens confereix una sèrie d'obligacions que hem de complir. I no tenim recursos per fer-ho, per això demanem que com a mínim hi hagi un finançament directe per fer la representació que ens toca de cara a la Generalitat. I ja ens espavilarem a fer serveis i acudirem a projectes europeus. Però hi ha una mínima estructura que hem de tenir per donar els serveis que ens corresponen com a institució.

I la segona gran queixa?

La composició de la Cambra General de Catalunya. Estem d'acord que es creï, com es va crear la Cambra d'Espanya. Ara, que a la Cambra General, de la qual n'han de formar part seixanta membres, només n'hi hagi tretze de les cambres de comerç... Això ja ho diu tot. Trenta que seran nomenats directament, i disset que correspondran a les empreses que pagaran més com a premi.

Els números canten: les cambres estarien en franca minoria, doncs.

Això és el que han fet a la Cambra d'Espanya, i ja no hi vam estar d'acord. Ara, aquí a Catalunya, que considerem que estem en un país democràtic, les coses les hem de fer per elecció i no pas per imposició directa, a dit. I aquesta és la discussió que tenim amb ells (el Govern).

Com s'explica que les coses s'hagin fet així?

Ho han fet molt fàcil: ho han copiat de Madrid (riu). Hi ha coses que es copien de Madrid, cosa que no hauria de ser (torna a riure). I menys quan sembla que aquí estem en un altre procés, no?

Miquel Valls, president de la Cambra de Barcelona, i el conseller d'Empresa, Jordi Baiget, han parlat de la necessitat que hi hagi diàleg. Creu que hi ha marge per poder parlar?

Suposo que tots aquests (la Conselleria) són persones intel·ligents i han de veure que tenim raó, no? Ho hem de solucionar nosaltres aquí i no hem d'esperar que ens ho arregli algú altre. Tinc l'esperança que sí, però fins ara no ho han demostrat. Diuen que hem tingut moltes reunions i no és veritat. N'hem tingut una de reunió amb ells (el Govern) i jo hi era. Ens van donar l'esborrany de la llei perquè ens el miréssim. Ho vam fer. Vam fer unes al·legacions per assenyalar les coses que no vèiem bé i ens tornen la (primera proposta de) llei sense tocar res. Després va ser quan ens vam reunir tots els presidents i vam decidir que això no podia ser. No ens han escoltat per res. No ens queixem sense raó, m'entén?

Sí. L'avantprojecte perjudica les cambres més petites?

La territorialitat es perd. I ja no parlem de les cambres més petites, com diu vostè, sinó de les de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona. Si l'avantprojecte no es toqués, aquests tres territoris perdrien tota la representativitat. Per què? Doncs perquè les grans empreses són a Barcelona. Els president de les sectorials són a Barcelona. Per tant, els trenta membres de què parlàvem seran de Barcelona i els disset restants seran per a les empreses que més pagaran de Barcelona. Volem que hi hagi representació dels empresaris d'aquí per defensar els interessos d'aquí.

I amb les pimes que passaria?

Va lligada una cosa amb l'altra. Perdrien representativitat a favor de les grans empreses i a Girona, precisament, és un dels llocs on hi ha més petita i mitjana empresa. Aquests, representació, zero. Això no és demòcratic, ni solidari, ni territorialment acceptable. Ni econòmicament. Perquè les pimes tenen tant o més pes que les grans.

I ara què?

Hem remès una proposta per escrit al Govern amb les propostes i amb la voluntat de resoldre els temes.